La jove Dorothy Gale viu en una casa petita enmig de les grans prades de Kansas, acompanyada de l'oncle Henry i la seva dona, l'Em. "Ni l'herba no era verda, perquè el sol havia recremat les puntes de les llargues fulles fins a tornar-les del mateix color gris que es veia per tot": un bon dia la monotonia depressiva del paisatge és sacsejada per un cicló, que xucla la casa i s'emporta la nena -juntament amb el seu gosset Totó- fins a "un país d'una bellesa meravellosa". Aquest és el punt de partida d' El màgic d'Oz , una novel·la que Lyman Frank Baum va publicar el 1900 i que és considerat el primer conte de fades modern de la literatura nord-americana, molt adaptat al teatre i amb una versió cinematogràfica del 1939 en què Judy Garland es va posar a la pell de la Dorothy.

L'arribada de la nena al món desconegut és acompanyada de la visita de la Bruixa Bona del Nord i els Mastegaires. Li fan ofrena d'unes sabates platejades que ha de portar fins al màgic d'Oz, a qui haurà de demanar ajuda. De camí, la Dorothy troba tres companys: l'Espantaocells, l'Home de Llauna i el Lleó Poruc. A tots tres els falta alguna cosa que també volen demanar al màgic d'Oz. El primer vol un cervell. El segon, un cor. El tercer, una mica de valor. Durant el viatge, la malvada Bruixa de l'Oest voldrà parar els peus a l'expedició.