Barcelona"No saber on menjarà li genera angoixa", "Els videojocs generen addicció", "Són els temes que generen més interrogants", "Cada minut es generen 400.000 tuits", "Per Nadal es generen més residus", "El projecte genera un gran interès", "La fi del toc de queda genera preocupació"... La llista seria interminable. En unes quantes dècades l’ús de generar ha passat de reduït i especialitzat a abusiu i invasiu. Encara ara, el DIEC només el registra, dins el lèxic comú, amb el sentit etimològic d’engendrar o procrear, i circumscriu altres usos als àmbits matemàtics, físics, químics, lingüístics o econòmics. Però el fet que l’anglès (i, de retruc, el castellà) el faci equivaldre a causar o produir ha obert la veda perquè els que tenen mandra de pensar o volen dissimular que tenen poc a dir espremin al màxim la seva indefinida versatilitat. Cap norma pot condemnar que es passi d’engendrar a causar o produir, però només cal tenir una mica d’estil i bon gust per rebutjar la seva enfarfegant omnipresència en la llengua dels mitjans.

Més enllà de l’estil, però, mots comodí com generar o implementar (un cosí germà encara més indesitjable) resulten empobridors. D’una banda, perquè impedeixen que aflori el ventall de matisos que aportarien crear, provocar, plantejar, suscitar, originar, etc. De l’altra, perquè contribueixen a fer la frase innecessàriament llarga i difusa. Per què no diem "l’angoixa" en lloc de "li genera angoixa" o "preocupa" en lloc de "genera preocupació"? ¿Potser per aquella inseguretat que vol aparentar cultura? O per una cosa pitjor: la necessitat periodística de difuminar la relació causa-efecte d’algunes afirmacions, de tirar la pedra mig amagant la mà.

Ara bé, condemnar l’abús de generar no ens hauria de portar a l’excés de perseguir-ne l’ús. És bo poder-hi recórrer i encara és millor que, cada vegada que ho fem, ens preguntem si no hi ha alternatives més precises, àgils i enriquidores, encara que això ens faci dubtar, ens plantegi dubtes i, fins i tot, ens en pugui generar.