Ales classes de català s’ensenya la diferència entre “El dimartsal matí vaig a la piscina” i “Dimarts al matí vaig a la piscina”. En el primer cas, vull dir que hi vaig cada dimarts al matí, és a dir, els dimarts al matí. En el segon, vull dir que hi aniré dimarts que ve, amb independència que hi pugui anar o no altres dimarts. Aquest segon sentit, però, depèn del temps del verb. Amb vaig o aniré, vol dir el dimarts més immediat en el futur. Amb vaig anar, en canvi, vol dir el dimarts més immediat en el passat.

Seguint, doncs, el principi estilístic “Si dius el mateix, sempre és millor dir-ho amb menys paraules”, val més dir i escriure “Dimarts es reuniran” que no pas “El pròxim dimarts, 12 de novembre, es reuniran”. Però algú em pot preguntar: “¿És correcte el pròxim dimarts (o el passat dimarts )?” És correcte però poc genuí. Si tant necessitem remarcar el futur (o el passat), la millor opció és dimarts vinent / di marts que ve (o dimarts passat ).

Tant el pròxim dimarts com dimarts que ve són díctics, és a dir, el seu sentit depèn del moment -de la situació comunicativa- en què es digui la frase. I, segons l’actual norma, l’article hi ha d’anar o no segons si el modificador és prenominal o postnominal. Un principi que s’aplica fins i tot quan no parlem del dia de la setmana més immediat. Seria el cas (GIEC, pàg. 1779) de “Té hora dijous de la setmana que ve”, una frase que dita un dimarts, per exemple, no pot significar dijous que ve. Diria, però, que en usos espontanis i prenormatius -que no goso dir que no siguin genuïns- també es diu “el dimarts que ve” o “el dimarts de la setmana que ve”.

L’article passa a ser obligatori quan el modificador -encara que sigui postnominal- és una data concreta (i deixa, per tant, de ser un díctic): “Vindré el dimarts 12 de novembre”. Ara bé, aquest ús resulta estrany i inadequat si parlem de dimarts que ve. En aquest cas, si volem fer constar la data, la millor opció seria “Vindré dimarts (que ve), 12 de novembre”.