Quins llibres prohibirà Donald Trump?

BarcelonaUna de les conseqüències de la nova presidència de Donald Trump als Estats Units serà la prohibició formal als centres d’ensenyament d’una sèrie de llibres que la seva administració considera perniciosos. Ja ho estaven fent una sèrie d’estats nord-americans, però ara la cosa anirà de debò. Els periodistes són renuents a comparar els procediments de Trump amb els dels grans dictadors del segle XX, i és veritat que determinades coses no les podrà fer mentre s’aguanti la Constitució que posseeix el país. Però eliminar certs llibres del fons d’una biblioteca és exactament el mateix que va fer el Tercer Reich amb els llibres escrits per jueus, comunistes, i d’altres.

Com que ja s’han publicat llistes sobre aquests “llibres prohibits”, sabem que en formaran part obres de John Steinbeck, Toni Morrison, Kurt Vonnegut, Elie Wiesel –investigador de l’Holocaust–, Margaret Atwood, Stephen King, Aldous Huxley, García Márquez –ja caurà La ciudad y los perros, de Vargas Llosa– o Murakami, i tots els relacionats amb les vindicacions de les “minories” sexuals. 

Com que Trump i els seus són analfabets i no han llegit quasi res de la tradició clàssica, de moment només entren, d’aquesta categoria, obres com Anna Karènina, de Tolstoi, i Madame Bovary, de Flaubert.

És el senyal que torna aquella censura que, abans que els nazis o la Inquisició, ja va practicar el Vaticà amb el seu famós Index Librorum Prohibitorum, en què entraven coses que a Trump li passaran per alt. No crec que li preocupi que es llegeixi, o no, tota la literatura llibertina del segle XVIII francès, o el Tractatus, de Spinoza, o l’Assaig sobre la tolerància, de Voltaire: són coses tan “antigues”, que ja fa molts anys que no les llegeix quasi ningú. 

A Trump i la seva administració segur que se li escaparan, també, els poemes de Catul –“Te la ficaré pel cul i per la boca”–, la segona ègloga de Virgili, que narra els amors entre Alexis i Coridó, els de Safo que canten l’amor lèsbic, o els contes obscens de Boccaccio. A veure si hi ha sort i la seva ignorància permet als joves llegir coses molt més picants, tolerants i amigues de la llibertat que les que prohibiran.