MINÚCIES

Els tres Reis

Els tres Reis / GETTY Zoom

La visita dels tres Reis d’Orient a Jesús conté, com moltes altres coses que es llegeixen al Nou Testament (en aquest cas, només a l’evangeli de Mateu), molta fantasia o un cert ancoratge en una o altra cosa trobada a l’Antic Testament: és sabut que la idea de Crist va ser sempre que “s’acomplissin les Escriptures”, per la qual cosa els seus “biògrafs” o evangelistes, cap dels quals no el va conèixer personalment, van partir obligadament de l’acordança entre cites de l’AT i fets de la vida de Jesús, segons un llegendari elaborat durant els 40 anys posteriors a la seva mort.

A Isaïes 60, 6, es llegeix que, quan arribi el Messies, “el cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vindran de Sabà portant or i encens”. També diuen els Salms 72, 10: “Els reis de Tarsis i de les illes li portaran obsequis; els reis d’Aràbia i de Sabà li oferiran presents”.

Altra notícia testamentària, no la tenim. Podria ser que tres mags de l’Orient anessin a retre homenatge al Messies acabat de néixer, perquè feia temps que corria la notícia que havia de venir el christos, l’ungit, segons la Bíblia mateixa; però segur que no eren reis, per la manera com els rep Herodes a Jerusalem. Podien ser astròlegs o mags caldeus, o babilonis, però és més probable que haguessin viatjat des de Síria o Aràbia, per les coses que porten: “Or, encens i mirra”, sempre segons Mateu. Com que Mateu afegeix la mirra al que diu la profecia d’Isaïes, des de llavors creiem que els mags eren tres, un per cada regal, però això no ho diu cap evangelista ni cap profecia. Podien ser dos, dotze, una vintena o cent. A Mateu, aquests “tres reis” no tenen nom: el nom ve d’un apòcrif arameu del segle VI, en el qual es va inspirar la tradició occidental a partir del segle IX, que els anomena Melkón, o Melcior, Gaspar i Baltasar. La idea que un dels tres reis era negre ve del segle XV: morenos i brunyits pel sol, si venien d’Aràbia, fossin jueus o gentils, segur que ho eren. Rossos, difícilment.

Quant a l’estel que va guiar els mags, no cal preocupar-se si va esdevenir-se o no, als dies que va néixer Jesús, el pas del cometa Halley, o una conjunció astrològica i lluminosa que explicaria la llegenda de l’estel indicador: tots els personatges grans de la història de Grècia i Roma -com més endavant afirmaven els seus biògrafs i historiadors- naixien sota el signe d’un o altre prodigi natural o sobrenatural.

En suma: ni tres, ni reis; però sí de l’Orient, si és que mai va produir-se tal visita, que al segle I només esmenta Mateu. No ens afeixuguéssim: els nens hi creuen i un déu em guardi de matar les seves il·lusions.