BarcelonaSón les sis de la tarda i les cares van apareixent a la pantalla de l'ordinador en aquest món virtual sense cossos que ens ha tocat viure: primera sessió del taller El plaer d'escriure organitzat per l'ARA. El covid ens ha obligat un cop més a no tocar-nos ni olorar-nos, però ja hi estem avesats. Res no ens atura. Avui treballem la mirada en l'escriptura creativa. Ens deixem estar de generalitzacions i anem a l'observació en detall, aparcant complexos. Es tracta d'observar amb les ulleres de la subjectivitat, escriure el que només jo puc escriure, recórrer als cinc sentits i no oblidar-nos de la potencialitat de les metàfores i les comparacions. Prenem com a exemple les descripcions de ciutats d'autors tan diferents com Siri Hustvedt i el seu Upper East Side de Nova York, una Maria Barbal que en aquest cas ens parla de Barcelona, el murri de Josep Pla que ens guia cap a Palma i el Teju Cole que ens fa una pinzellada xafogosa d'alguna ciutat de Nigèria. Tots ens demostren que la gràcia és arribar a explotar la pròpia manera d'entendre el món i recrear-lo amb l'única cosa amb què comptem: paraules.

En aquesta primera classe, l'exercici el fem durant la sessió, només en deu minuts, tenint en compte que estem transgredint una llei fonamental: la narrativa es cuina a foc lent. Té un component d'artesania que demana lentitud. A la pantalla penjo una fotografia del diari, s'hi veu l'edifici del Banc Central Europeu de Frankfurt en la llum del capvespre i s'inicia el compte enrere: "Vinga, quatre frases sobre què us diu aquesta imatge!" Obedients, vaig veient com els caps s'acoten cap al full en blanc. Silenci. S'estan creant catorze petits mons, cadascú el seu.

Deu minuts després arriba el moment d'escoltar què n'ha sortit: una hi ha vist un vaixell, concretament el Titanic, fet que, tractant-se de la institució de què es tracta, no deixa de ser inquietant. Un altre, casualment, hi ha vist l'iceberg que el va enfonsar, fred, amenaçador, implacable. La més jove del grup, que fa batxillerat, ens regala un seguit d'adjectius i juguem a triar els que trobem més pertinents. Per acabar, hi ha qui s'anima a esbossar una poesia basada en el cel de la imatge i tot s'omple de llum i tons ataronjats. Cada text ens permet entrar en algun aspecte de l'escriptura que podem anar retocant i tots ens demostren que la gràcia és que cadascú aporti la seva mirada i la transmeti a l'altre, de tu a tu, d'autor a lector, aquesta és la màgia.