BarcelonaQuan em vaig separar, ara ja fa uns quants anys, vaig començar a valorar de debò el temps en solitari que vaig recuperar. Vaig poder tornar a llegir molt i, sobretot, a escriure. Una cosa que he tingut clara des de llavors és que no tornaria a viure en parella, ja que el meu temps d’estar sola és una de les coses que més valoro i necessito per tenir qualitat de vida.

L’Organització Mundial de la Salut va identificar la solitud com una qüestió de salut rellevant el 2019, ja que pot tenir conseqüències negatives que van des de la depressió fins a problemes cardiovasculars, o mort prematura. S’han multiplicat des de llavors els articles als mitjans i les campanyes de salut pública que alerten sobre aquests perills; però aquesta narrativa, tot i ser benintencionada, pot acabar reforçant de manera paradoxal el problema, ja que influeix en les creences negatives que la gent té sobre el fet d’estar sola. La investigadora Micaela Rodríguez, de la Universitat de Colúmbia, ha portat a terme diferents estudis que demostren que hi ha una diferència important entre estar sol i sentir-se sol, i que les persones que adopten una visió positiva del temps en solitari poden experimentar beneficis significatius, com ara regulació emocional, reducció de l’estrès i, fins i tot, restauració cognitiva.

Per tant, la clau no és evitar estar sols, sinó canviar la percepció sobre aquesta experiència. Quan es cultiven creences positives, el temps solitari es converteix en una oportunitat per al creixement personal, la creativitat i l’autonomia. Els mitjans tenen la responsabilitat de fomentar una cobertura equilibrada sobre les informacions que publiquen; per tant, és important que es mostrin tant els possibles riscos de l’aïllament social crònic com els beneficis d’un temps en solitari ben gestionat.

Temps individual i connexió social

Com que aquí venim a parlar de lletres, voldria destacar la lectura com una activitat individual que ens entrena en l’autonomia i, al mateix temps, en l’empatia, ja que ens permet establir una connexió emocional amb els personatges, transformant així el temps solitari en una experiència rica i vinculadora. Ja hem comentat en altres ocasions com els clubs de lectura o els tallers d’escriptura creativa combinen aquest doble vessant de temps individual i connexió social, que poden tenir un doble impacte positiu: ajuden a reduir l’estrès i la solitud mentre creen espais de creixement personal i creatiu. Seguint aquesta línia, escriure un dietari o ressenyes de llibres o participar en festes de lectura individual poden ser activitats que estimulin la imaginació i la resolució de problemes i, a més, ajudin a construir una narrativa personal que contraresta els efectes d’una percepció negativa de la solitud.

Per a mi, el meu temps solitari és or: penso millor, m’ajuda a regular-me emocionalment i em permet compaginar la feina amb la carrera literària. Ja us ho confirmo, no ho canviaria ni que vingués Michael Fassbender a proposar-me matrimoni amb una fulla de parra com a única vestimenta i parlant un català més ric que el de Ramon Llull!