El mes de febrer ens ha portat dues novetats editorials sobre cinema. Viena acaba de recuperar un llibre de records del director Sidney Lumet (1924-2011) titulat Com es fan les pel·lícules, traduït per Ada Arbós. És un dels grans directors nord-americans contemporanis, autor de pel·lícules com Dotze homes sense pietat, Serpico o Assassinat a l’Orient Express, entre moltes d’altres. Quan grans mestres del cinema, com és el cas, ens deixen passar a casa seva i ens expliquen per què volen fer una pel·lícula i com la fan, t’adones profundament del maridatge entre literatura i cinema. I, un cop més, t’adones que tot i tenir el mateix objectiu, explicar històries, són dos mitjans totalment diferents. Això -molt més a Europa que a Amèrica- fa dels directors (i dels guionistes) autèntics creadors. Com es fan les pel·lícules t’explica exactament el que et promet al títol. Interessa a l’estudiant de cinema, però també a l’espectador cinèfil. És veritat que es tracta d’un llibre del 1995 i, per tant, no inclou ni preveu el que ha significat la revolució digital en l’àmbit cinematogràfic. A Lumet ja va enxampar-lo gran. Però tant és, el director nord-americà fa un veritable cant d’amor al cinema, a tots els components, i resumeix en un volum les lliçons de tot un curs de cinematografia.
Cinema català
Ventura Pons (1945) coincideix amb Lumet en una manera de treballar que no és usual: la importància que dona als assajos. Pons és una figura important del cinema català, amb una gran presència internacional perquè, tenaç i creatiu, demostra que una certa normalitat, a casa nostra, en la indústria del cinema, és possible. Ara Comanegra en publica He tastat molts fruits de l’arbre de la vida, una autobiografia on el director català escriu sobre el seu afany creatiu i, com Lumet, del seu amor pel cinema, que fins i tot l’ha dut, sense anar més lluny, a recuperar amb èxit sales cinematogràfiques. El llibre no és tan tècnic com el de Lumet, sinó més aviat de vivències i d’opinió. Hi ha pocs actors i actrius catalans que no hagin treballat amb Ventura Pons. L’aficionat cinematogràfic podrà intuir per què llegint aquest llibre.
