ELS LLIBRES I LES COSES

La saviesa és atractiva

La saviesa és atractiva / GETTY IMAGES Zoom

La saviesa és atractiva. Caigudes totes les certeses ideològiques i religioses, amb el sentit de justícia extraviat, ¿què ens queda sinó la persona, les persones concretes? Busquem homes i dones especials, vides exemplars en les quals emmirallar-nos. Necessitem referents, miralls. En política, en diuen lideratges. En general, en podem dir saviesa, honestedat... No busquem sants o santes, no busquem perfecció, busquem veritat.

A Un arxipèlag radiant (Ensiola), Pere Antoni Pons ens acosta les vides d’illencs del món de la cultura entès en sentit ampli, del lul·lista Anthony Bonner a la cantant Maria del Mar Bonet; dels escriptors Ponç Pons, Carme Riera, Biel Mesquida i Guillem Frontera (editor també del llibre) a les mestres Pilar Benejam i Fina Salord, del monjo de Montserrat i historiador Josep Massot al filòleg tastaolletes Isidor Marí... i així fins a divuit noms. Dels seus orígens familiars als seus assoliments professionals, cada trajectòria és notable i irrepetible. No hi ha, esclar, una fórmula màgica per assolir la plenitud vital. Potser el missatge subliminal és que tot és possible i tot és tenacitat.

Plana per les pàgines del llibre, com una mar de fons, la remor constant d’un sentit de pèrdua, com si en part totes aquestes vides hagin estat i siguin una manera de preservar o recuperar quelcom enyorat: la llengua, el paisatge, la memòria... La ràpida transformació que han experimentat Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de la segona meitat del segle XX ençà a causa del turisme desbocat, sumat al previ daltabaix de la guerra i les quatre dècades de franquisme, d’una manera o altra han marcat l’existència de tots els homenots i les donasses triats per l’autor, el qual veu els seus protagonistes com a “illes radiants enmig d’una mar d’indiferència, conformisme, pusil·lanimitat, grisor, desídia i conformisme”. Pere Antoni Pons pot ser molt vehement. En tot cas, ningú no pot escapar d’un passat i un present tan aclaparadors. Precisament la seva grandesa, la de tots els personatges retratats, ha estat prendre consciència de la situació i donar-hi resposta: escrivint, cantant, estudiant, pintant, ensenyant, construint, pujant a l’escenari, en definitiva, recreant el passat i imaginant un futur millor. El seu èxit personal ha estat indubtable, altra cosa és el resultat col·lectiu.

Donant forma a les seves vides sàvies, precisament Pere Antoni Pons fa una contribució rellevant a la construcció d’un imaginari col·lectiu. La suma, els uns al costat dels altres, és ja per si mateixa un missatge: hi ha cultura, hi ha país, hi ha esperança en aquest “arxipèlag radiant”. Hi ha bellesa, i potser un dia, si la seva gent ho vol, hi haurà justícia poètica per a les Illes.