La frase del títol la va dir un presentador d’Eufòria però ja és bastant habitual en el català dels més joves quan volen "parlar bé". La manera més genuïna i general en català del Principat és (o era): "En salvem un altre i ara són quatre". En un to igualment eufòric també es poden sentir frases com: "Entre els que s’han afegit hi destaca el Carlos" (en versió genuïna: "Entre els que s’hi han afegit destaca el Carlos"). I és que la distribució dels pronoms en i hi –els que no té la llengua veïna– és cada cop més aleatòria. Qui n’ha perdut la intuïció es deu dir: "No sé on van però almenys intento posar-n’hi". Ara bé, en el cas de la forma "en són quatre" (en + verb copulatiu + quantitatiu), que s’està generalitzant a tot drap, el fenomen és més complex: ha passat de ser una forma viva i arrelada en alguns parlars (sobretot valencians) a ser percebuda per catalanoparlants de tot el domini com la forma correcta. Molts dels que han après a no dir "Tinc cinc" sinó "En tinc cinc" ni "Hi ha quatre" sinó "N’hi ha quatre" sembla que han arribat a la conclusió que tampoc poden dir "Són cinc" sinó "En són cinc". I ja n’hi ha que, partint de "Quants en tens?" o "Quants n’hi ha?", pregunten "Quants en són?"

No puc explicar aquí per què, gramaticalment, el pronom en és imprescindible en els dos primers casos i, com a molt, opcional –i poc adequat en l’estàndard del Principat– en el tercer. Per què es perd aquesta sensibilitat? Qui ha après a trobar a faltar un en en frases on d’entrada no l’hauria dit mai, acaba trobant-lo a faltar en frases que li semblen paral·leles, encara que el català genuí més general les digui sense en. De fet, troba que "Quants són?" o "Són cinc" sonen més castellà que "Quants en són?" o "En són cinc", i li pot arribar a sonar més acastellanat "No hi ha ningú" que "No n’hi ha ningú". Quan el model no és la llengua genuïna dels nadius, les cabòries dels que volen "parlar bé" inventen el "català correcte". Però l’ànima d’una llengua no és mai en l’estructura superficial sinó en la profunda, la gramatical, i és aquesta ànima la que estem perdent.