UN TAST DE CATALÀ

¿El que havies d’haver fet o el que hauries d’haver fet?

Si jo li dic a algú “Això és el que havies de fer”, l’implícit és que ho havia de fer i no ho va fer. I aquella oportunitat ha passat i s’ha perdut. Si, en canvi, li dic “Això és el que hauries de fer”, l’implícit és que encara ho pot fer. De fet, li estic aconsellant que ho faci. En tots dos casos l’acció no s’ha realitzat, però només en el segon cas encara es pot realitzar dins el marc temporal de la frase. Qualsevol parlant competent fa un ús apropiat -i en cap cas sinònim- de les dues frases.

Per contra, tant li puc dir “Això és el que havies d’haver fet” com “Això és el que hauries d’haver fet” sense que, aparentment, canviï el sentit. La prova que no hi percebem cap diferència és que en els textos publicats -editats i revisats- apareixen totes dues estructures, amb certa tendència a afavorir la segona (en una relació aproximada de sis a deu).

Plantegem-nos un tercer cas. També li puc dir “Això és el que hauries hagut de fer”. I no sembla que li pugui dir -almenys amb el mateix sentit-“Això és el que havies hagut de fer”. La primera frase és un consell projectat sobre el passat. La segona -estranya i inusual- seria la constatació d’una obligació passada.

Si anem a les fonts normatives, al DIEC2, la forma documentada en el segon cas -l’únic que crea dubtes-és “hauria d’haver”. A l’entrada tardar, per exemple, hi trobo: “Ja haurien d’haver arribat”. Al DCVB, en canvi, hi ha nombrosos “havia d’haver”, amb exemples de prosistes d’orella tan fina com Ruyra: “T’havia d’haver garrotejat abans que embarcar-te”.

Contrastant amb l’exemple del DIEC2, trobo en un article d’Albert Jané publicat a Llengua Nacional (núm. 93): “Ja havia d’haver arribat, però encara tardarà”. Filant prim, diria que saber que tardarà legitima havia, mentre que si l’espero impacient i pot arribar en qualsevol moment, hi va millor hauria. Sembla, doncs, que almenys per a accions emmarcades en el temps “hauria d’haver” i “havia d’haver” són formes sinònimes. És bo saber-ho per reduir la llista de correccions que a vegades fem sense saber si calen.