UN TAST DE CATALÀ

“Tot el que han vingut provocant”

La frase del títol, sentida ahir a García Albiol, conté una perífrasi, venir + gerundi, que fa uns anys era estranya al català i ara sentim cada cop més. Es tracta d’un calc del castellà no acceptat normativament que expressa una acció duradora, constant (o reiterada) i persistent. No s’ha de confondre amb “(Ells) han vingut provocant” quan venir té el sentit de desplaçament físic. En aquest segon cas no hi ha pròpiament una perífrasi, i la frase és correcta i genuïna.

¿Com expressa el català la perífrasi venir + gerundi? L’Optimot ens dona tres opcions: 1) sense perífrasi (“Tot el que han provocat”), 2) amb estar + gerundi (“Tot el que han estat provocant”) i 3) amb anar + gerundi : (“Tot el que han anat provocant”). Encara que l’opció 1 equivalgui a renunciar al matís, el fet que 2 i 3 expressin sovint matisos diferents (que no és gens fàcil concretar) fan d’1 l’opció més recomanable.

Així és com ho veu la nova gramàtica de l’IEC (GIEC), que com a correcció de “Fa anys que venim reivindicant...” ens proposa (p. 954) “Fa anys que reivindiquem...” No ens hauria de sorprendre: no tots els matisos que pot expressar una llengua són prou rellevants perquè hagin de tenir un equivalent simètric en les altres llengües.

Pel que fa a la perífrasi estar + gerundi, la GIEC és bastant menys restrictiva (p. 953) que bona part dels actuals llibres d’estil. Es limita a dir que s’utilitza per indicar que una acció està en curs (“No el molestis, que està treballant”), per focalitzar en la seva duració (“Vam estar parlant tres hores”) o per remarcar-ne el caràcter repetitiu (“Últimament ho està preguntant massa”). Això no li impedeix prevenir contra un ús gratuït -i per tant abusiu- que mimetitza l’anglès i ja ha fet forat en castellà (“No sé a què t’estàs referint”).

I pel que fa a la perífrasi venir a + infinitiu, que suscitava certs dubtes, ara la GIEC l’admet (p. 956) sense reserves tant en un sentit culminatiu (“Aquest llibre ve a omplir un buit”, “Això és el que vinc a dir”) com aproximatiu (“Ve a costar el doble”).