Un diari del país noticiava fa poc que la baixa matrícula en filologia catalana estava cronificant la manca de professors d’aquesta disciplina a l’ensenyament menor, privat i públic. En el curs 2023-2024, les cinc universitats catalanes que imparteixen aquest grau o llicenciatura n’han ofert dues-centes vint places, però força han quedat vacants. La notícia desconcerta molt, ja que l’ensenyament de la llengua catalana tindrà sempre, posat que la truita no es capgiri, molt de recapte: és obligatori i s’ensenya a tots els centres d’educació, diversos anys.

Persones consultades i esmentades en aquell article manifestaven que una de les causes d’aquest declivi podia ser la manca d’atractiu d’aquests estudis. Costa comprendre que en un país amb una quantitat notable de persones amb creences nacionalistes sigui poc atractiu estudiar allò en què es basa el nacionalisme català d’ençà de la revolució ideològica i política del Romanticisme –a Catalunya, al llarg de la Renaixença, encara viva–. També es parlava, com a causa del fet, de la manca de suport audiovisual en l’ensenyament del català –una teoria peregrina si es pensa que l’ensenyament de la filosofia, per exemple, no els fa servir per a res–. Quan s’ensenya una matèria fonamentada en l’element verbal –¿què és la llengua, si no?–, hi sobren imatges i dibuixos.

Ens preguntem: ¿no pot haver-hi cap altra causa que expliqui, per exemple, que a la Universitat de Barcelona només es matriculessin vint-i-tres alumnes el curs 2014-2015, mentre que al grau d’estudis literaris, molt menys fructífer pel que fa a les sortides professionals, s’hi matriculaven cinc o sis vegades més alumnes?

Sí: pot haver-hi una altra causa. El grau ensenya una barreja de llengua i literatura, i l’assignatura que es cursa a l’educació primària i secundària es diu “llengua catalana i literatura”. No es diu “llengua i literatura catalanes”, detall que va deixar un camp obert a l’ensenyament de la literatura no solament catalana, sinó universal.

Els estudis de català, llengua que per avatars nefastos de la història posseeix poca literatura de qualitat als segles XVI, XVII, XVIII i part del XIX, haurien hagut d’incloure l’ensenyament de la bona literatura d’arreu del continent si volien resultar atractius. Si volem que els estudiants de filologia catalana posseeixin un cert coneixement del que és la literatura, que quasi sempre corre tan lluny del patriotisme com les matemàtiques, llavors convindria incorporar al currículum la literatura universal. Un grau mixt de filologia catalana i estudis literaris podria resoldre el problema.