Quina diferència hi ha entre una mala crítica i una crítica dolenta? I ara no parlo d’una senyora que es dediqui a la crítica sinó de l’opinió o judici sobre una obra artística que publica un expert. El mala de mala crítica fa referència a les opinions negatives sobre allò que critica, mentre que el dolenta de crítica dolenta fa referència a la qualitat de la mateixa crítica: al fet que el crític, per exemple, no hagi entès res del que ha vist o llegit. Una mala crítica pot ser magnífica i una crítica dolenta pot ser elogiosa.

La GIEC parla (pàg. 553) dels adjectius mal, bon/dolent, bo destacant que els dos primers van anteposats al nom mentre que els dos segons s’utilitzen sobretot com a atributs (introduïts per un verb copulatiu). Per exemple, “Ha comprat un bon pernil” / “Aquest pernil és bo” o “M’han donat una mala notícia” / “És una notícia molt dolenta”. El cert és, però, que dolent i bo també poden anar posposats al nom, i el significat resultant de posposar-hi dolent i bo  sovint contrasta amb el resultant d’anteposar-hi mal i bon. “Una mala cuinera” no és ben bé el mateix que “una cuinera dolenta”. Per dir que no cuina bé, encara que sigui un tros de pa, cal recórrer a mala, perquè dolenta –aplicat a persones– té un valor moral, d’inclinació al mal, que interfereix en la simple valoració professional.

Malgrat això, no és estrany llegir que un llibre “ha rebut crítiques dolentes” quan es pretén dir “males crítiques”, crítiques que no el deixen bé. És un cas més d’ultracorrecció. Com que en castellà dirien “malas críticas” sembla que ho hàgim de dir diferent. I no: de vegades el que és més paral·lel al castellà és també el més natural i adequat. Al català li convé tenir més autoestima, ser fidel a ell mateix i no estar tot el dia comparant-se. És més natural, per exemple, “passar un mal moment” que “un moment dolent” o “plantar cara al mal temps” que “al temps dolent”, encara que això també sigui possible, com ho evidencia l’exemple del DIEC2 “Fa un temps dolent per a fer excursions”.