BarcelonaFa uns dies vaig anar a veure l’adaptació teatral del Poema inacabat de Gabriel Ferrater, que Produccions de Lo Nostro ha fet al Maldà. Portar aquest poema a escena és un repte, però la proposta de dialogar els mil tres-cents trenta-quatre versos, i barrejar-los amb música, dansa i una sarsuela als fogons, aconsegueix que tots els sentits es conjurin joiosos per escoltar les paraules del poeta. 

Durant la representació, uns versos em van cridar l’atenció: “Serà el meu tema, justament, / el dret a fer-se independent [...]”. Em van fer pensar en una piulada del meu amic i editor de Fragmenta, Ignasi Moreta, que mostrava unes paraules del mateix Ferrater a la seva mare: “El vostre geni va emmudir, el dia que em vàreu fer la maleta: sobren coses i en canvi en falten d’altres”. Sí, heu llegit bé: Ferrater, que tenia vint-i-dos anys aleshores, li recrimina a la mare que no li ha fet prou bé la maleta. Es veu que a Josep Pla la mare també li feia la maleta als vint-i-tants. D’escriptors més actuals, en sé d’un que, passada la quarantena, cada divendres portava la roba bruta a rentar a ca la mare. 

L’Anna Punsoda escrivia fa uns dies sobre “homes llestos i cultes que estan emocionalment embussats”. A l’article, publicat a Núvol, Punsoda cita a bell hooks, que diu que hi ha homes que donen tant per descomptat l’amor de la mare que ja no el poden valorar, i s’hi repengen fins que els hauria de fer vergonya fer-ho. Després, com en un manual de primer de psicoanàlisi, projectaran aquesta relació en la resta de dones de la seva vida i només les podran percebre com a mers instruments per aconseguir els seus objectius. Si no fos així, una servidora mai hauria format part de la candidatura d’Ordre i Aventura, per posar un exemple, ja que la presència femenina, no ens enganyarem a aquestes alçades, va ser requerida per cobrir quota. 

El problema arriba quan aquestes dones tenen veu, i aquesta veu no s’utilitza per ajudar a acomplir l’agenda dels homes que tenen al costat (com les mares que fan la maleta o renten els calçotets a senyors a qui ja cauen els picarols) o per aplaudir les seves idees, sinó per explicar la pròpia visió de la realitat i del món. 

En algun punt del Poema inacabat, diu Ferrater que els poetes són mentiders i egoistes. Vista la poca convicció per exercir el dret a fer-se independent d’alguns d’ells, diria que podem afegir calçasses a la llista d’adjectius. Però seguirem gaudint amb joia dels seus textos, per allò de separar l’obra de l’autor.