UN TAST DE CATALÀ

El plural de les sigles a propòsit dels ERTO

El plural de les sigles A propòsit dels ERTO / FIRMA FOTO Zoom

Sigla és un terme conflictiu des de la seva mateixa definició. Tenim clar que ONG és una sigla i no pas unes sigles, però la definició del DIEC2 o el GDLC permetrien dir-ho tot: “Lletra o lletres inicials d’un o més mots usades com a abreviació”. Estrictament, doncs, i per estrany que sembli, podem dir que una sigla està formada per sigles i que la sigla ONG té tres sigles (jo us aconsello que digueu que té tres lletres). La raó d’aquest embolic és que sigla prové d’un sigla llatí que ja és plural i no té singular.

Les sigles es poden lletrejar o es poden sil·labejar (com si fossin una paraula). ONG es lletreja (o.ena.ge) i ONU se sil·labeja (o.nu). Les sigles que se sil·labegen s’anomenen acrònims -que són, doncs, un tipus de sigles-, mentre que les que es lletregen no tenen un nom específic, es diuen sigla i prou. Tant si se sil·labegen com si es lletregen, es poden lexicalitzar, és a dir, poden esdevenir noms comuns. La culminació d’aquest procés comporta que ja s’escriguin en minúscules. De la sigla lletrejada LP passem a elapé: “L’últim elapé dels Beatles”. I de la sigla sil·labejada -o acrònim- PIME passem a pime: “Les pimes del sector”.

Com veiem en aquest últim exemple, les sigles que ja s’escriuen en minúscules formen el plural pel procediment general (afegint-hi una s ), però ¿què passa quan encara les escrivim en majúscules? En aquest punt, l’IEC és més flexible que la RAE. A diferència de la RAE, que exigeix introduir-les amb un determinant plural (“las ONG ” i “ unos DVD ”), l’IEC permet afegir-hi una s minúscula (“les ONGs” i “uns DVDs”). (Observem que alguns ja han fet el pas d’escriure oenagé i devedé, però aquestes formes no han acabat de triomfar, potser perquè el lletreig del qual provenen dificulta que s’acabi fent la desitjable reducció vocàlica).

Alguns mitjans, com l’ARA, prenem una via intermèdia: hi afegim la s només quan cap mot veí marca el plural. Ho podem veure en el cas d’un fenomen, per desgràcia, massa comú aquestes setmanes: els expedients de regulació temporal d’ocupació. Escrivim “Els ERTO estenen la precarietat laboral” però “Un constant degoteig d’ERTOs”. Fixem-nos que la s mai va precedida d’apòstrof i que si la frase anés tota en majúscules aquesta s s’hauria de mantenir minúscula.