BarcelonaSé que sant Pere Regalat, el patró dels fabricants de paraigües, m'entendrà. Com que a la fi ha plogut, he tornat a pensar en Mary Poppins. De criatura creia que la font de la dama del paraigua, al zoo de Barcelona, estava dedicada a Mary Poppins. Ara he comprès que aquesta portava el paraigua per viatjar (com l'escombra de les bruixes) i, l'estàtua, per passejar. Tot en Mary Poppins és anar més enllà.

La seva carismàtica indisciplina, però, té unes regles que neixen d'un coneixement ocult de la natura. La seva creadora, Pamela L. Travers, va ser seguidora del místic Gurdjieff, que feia servir la dansa (procedent de balls tradicionals de l'Àsia central) com a mètode d'autoconeixement i d'integració amb el cosmos. És una filosofia màgica que va reflectir el director de cinema i teatre Peter Brook a la pel·lícula Trobades amb homes notables (1979), inspirada en el llibre homònim de Gurdjieff. A la cosmogonia d'aquest mestre de danses (així s'autodenominava), la meta de tothom consisteix a trobar el propi camí, el qual és diferent de la resta del món. Aquest esoterisme impregna les històries de Mary Poppins. És una dona màgica no perquè fa màgia, sinó perquè és ella mateixa. És a dir, diferent. A propòsit, resulta molt adient l'assaig de María Tausiet Mary Poppins. Magia, leyenda, mito (Abada Editores, 2018).

Quan l'escultor Joan Roig Solà va bastir, l'any 1884, el monument de la dama del paraigua, Pamela L. Travers ni tan sols havia nascut. El món de Mary Poppins té un caire vuitcentista, és cert, està fora d'època. L'any que va sortir la seva primera història, el 1934, el món era més com apareix a Assassinat a l'Orient Express: luxós, cosmopolita i perillós, tal com l'explicava Agatha Christie, aleshores l'autora de moda.

Potser s'estima més el passat. Més que d'Hercule Poirot, Mary Poppins és veïna de Sherlock Holmes. Tots dos viuen a una casa aliena (al carrer del Cirerer número 17 i al 221B de Baker Street), els seus paisatges són les finestres i les xemeneies, amb els seus escura-xemeneies... Tots dos semblen condemnats a la solteria. Tant la institutriu com el detectiu són gent de maletí. La maleta catifa d'on Mary Poppins treu tot el que li cal equival a l'estoig de Holmes on guarda allò que més necessita (el joc de xeringues). També els barrets resulten emblemàtics per a ambdós personatges. I si una va proveïda d'un paraigua, l'altre té la lupa. Mary Poppins reivindica la individualitat de la dona i creu en alguna cosa que no veiem. Holmes no creu massa en res, i la seva individualitat és la solitud.

Pamela L. Travers va escriure vuit llibres sobre Mary Poppins. El darrer, Mary Poppins and the house next door, el va publicar el setembre de 1988, quan tenia 89 anys. Travers va morir amb 96 anys a conseqüència d'un atac epilèptic, igual que el seu pare.