BarcelonaEl títol de l’article no és meu. L'he pres a l’Eva Piquer i a l’Eva Armisén, que acaben de publicar un llibre il·lustrat que es diu així. A la coberta hi ha una dona que neda al mar, just a sota del títol, Com abans de tot (Bridge). És molt bonica, igual que tot el llibre: els dibuixos de l’Eva Armisén són preciosos. L’altra Eva, la Piquer, l’escriptora, diu que hi parla sobre el retorn al món, i ho fa a través de records, de reflexions i de moments íntims que comparteix amb nosaltres. És el seu retorn, però és inevitable que algunes coses ressonin també dins nostre. Cap al final, la dona de la coberta ens diu que neda “com abans del virus, com abans de les desgràcies”. Parlant d’ella, Piquer aconsegueix traslladar-nos a aquest mar i a aquest abans que compartim, l’abans de la pandèmia. El recorregut que fa al llibre és únic, personal, però la seva resistència fa de mirall de la nostra, i és bonic com ens fa retrobar amb coses que fèiem, que sentíem, i que tant hem enyorat.

L’Ana Penyas també ens porta al mar, al de Llevant, el que buscaven els suecs als anys 60, més preocupats per prendre el sol que per la dictadura de Franco. És una de les coses que apareixen a Todo bajo el sol (Salamandra), l’últim còmic de l’autora valenciana que, a més d’altres reconeixements, va guanyar el Premio Nacional de còmic el 2018 amb l’anterior, Estamos todas bien (Salamandra). La història que ens explica ara és diferent de la que ens explicava llavors, la de les seves àvies, però diria que connecten molt bé. Penyas segueix la història d’una família, que li serveix per parlar-nos dels últims seixanta anys d’un litoral que s’ha transformat. Al principi dibuixa camps, que a poc a poc van sent devorats per edificis que acaben atapeint les últimes pàgines de l’àlbum. Turisme desfermat, especulació immobiliària, expropiació, gentrificació. O el que és el mateix: persones desplaçades, empobrides, obligades a deixar el camp i les seves feines. Penyas dibuixa a mà i incorpora imatges d’arxiu, eslògans de l’època, anuncis, i fins i tot programes de televisió. És una meravella de còmic, que en aquest cas no ens provoca cap enyor. Més aviat ens assenyala el que no cal que torni, el que no volem que sigui Com abans de tot.