Tan necessari com el passaport covid és el passaport Piketty. Llegir Thomas Piketty et vacuna contra la tonteria populista (tipus "tots els polítics són iguals"), contra la desmemòria, contra la frivolitat ideològica. Per als qui no han trobat el temps de llegir el seu monumental Capital i ideologia, l’economista francès ha bastit una obra més breu i assequible: Una breu història de la igualtat (Edicions 62, en traducció d’Imma Estany Morros), on explica els espectaculars avenços igualitaris, sobretot a Occident, entre 1914 i 1980, i la reculada de les últimes quatre dècades, tot i que el balanç segueix sent que l’esperança de vida al néixer ha passat de 26 anys de mitjana al món el 1820 a 72 anys el 2020, i d’un 10% de la població alfabetitzada a un 85%.

Piketty remunta el camí cap a la igualtat al segle XVIII amb els moviments que porten a la Revolució Francesa. A partir d’aquí, amb alts i baixos (i amb l’abús colonial d’Occident, una herència vergonyosa i silenciada: aquesta és una part molt important i interessant del llibre), es va progressant. Una altra fita és la fi de l’esclavisme als EUA el 1865. I després ja entrem en el convuls segle XX, quan tot s’accelera: l’estat liberal només de propietaris, a força de mobilitzacions i lluites populars, va cedint pas a la democràcia amb sufragi universal (el vot femení no s’obté fins als anys 30) fins a arribar, després de dues sanguinàries guerres mundials i de les guerres colonials d’independència, a l’estat europeu del benestar que ara trontolla, caracteritzat, en el seu estadi més reeixit, per l’educació gratuïta i obligatòria, l’assegurança mèdica universal, l’impost progressiu sobre la renda, l’herència i la propietat, la cogestió empresarial (empresaris-treballadors), el dret sindical, la llibertat de premsa, etc.

A partir de 1980, Occident, afectat d’un complex de superioritat i convençut de la seva victòria irreversible (la fi de la història de Fukuyama), fa un gir desregulador de l’economia i l’estat i dona un nou impuls a la propietat privada (la revolució neoliberal de Thatcher i Reagan), procés que al capdavall està resultant letal. Els qui exercien d’alternativa ideològica li agafen la paraula: Rússia, que havia liderat un experiment mundial igualitari sense precedents (i sense llibertat), avui és una pseudodemocràcia líder mundial en oligarques, opacitat financera i paradisos fiscals. I la Xina, nova potència global, s’ha convertit en una dictadura capitalista. I tot això enmig d’una deriva de sobreexplotació dels recursos naturals que ha portat a una gravíssima crisi climàtica que posa en joc el futur de la Humanitat.

El resultat ha estat un retrocés en el camí cap a la igualtat. Segons Piketty, "totes les dades de què disposem avui suggereixen que els tipus quasi confiscatoris [impostos progressius, molt alts per als rics] han estat un èxit històric immens. Han propiciat una reducció substancial de les diferències en les fortunes i les rendes, alhora que han ajudat a millorar la situació de les classes mitjanes i populars, a ampliar l’estat social i estimular un millor rendiment econòmic i social en conjunt. Històricament, el combat per la igualtat i l’educació és el que ha fet possible un desenvolupament econòmic i el progrés humà, i no la sacralització de la propietat, l’estabilitat i la desigualtat".

Per refer el camí, Piketty dona voltes a fórmules per impedir l’acumulació individual sense límits i el desastre climàtic. Algunes de les seves receptes són la targeta individual de carboni, l’herència mínima per a tothom (l'estat l'aportaria a aquells joves que no la rebessin per via familiar), un sistema electoral i mediàtic fora de l’abast del poder dels diners, una garantia d’ocupació i l’impost anual sobre les fortunes (no només sobre la renda i les successions). La seva doble fórmula poc secreta: la crisi de la democràcia es combat amb més democràcia, la crisi de la igualtat és combat amb més igualtat.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Breu història de la igualtat' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.