Una missió fonamental de l’IEC és donar a l’usuari del català eines que li permetin resoldre els dubtes que l’ús planteja. Un de bàsic és indicar com ha de pronunciar les paraules que el diccionari entra. I és bastant greu constatar que, a aquestes altures, la Secció Filològica encara no sempre ho aconsegueix. Agafem l’entrada hàmster, un germanisme passat per l’anglès que el francès, per exemple, adapta emmudint la h. Què hem de fer: emmudir-la o pronunciar-la? El DIEC2 no ho diu. Defineix el terme i prou. No inclou dins l’article cap “el hàmster” o “l’hàmster”, no té aquest detall. L’altre gran diccionari en línia, el GDLC, sí que inclou en la definició “l’hàmster comú” i “l’hàmster daurat”. El GDLC ens diu, doncs, que l’hem d’emmudir. ¿És la pronúncia normativa?

Doncs no, perquè encara que el DIEC2 no ens doni cap informació, els lingüistes sabem gràcies a l’Ortografia catalana (OIEC) que hàmster –com hàndicap o hòlding, entre molts altres, però no pas com handbol, haixix o harakiri, també entre molts altres– s’ha de pronunciar amb una h aspirada (que, en realitat, acaba sent una jota castellana). Si anem a les entrades hàndicap i hòlding buscant alguna clarícia sobre el tema, ens seguim quedant a l’escapça. I això que hàndicap conté diversos exemples, però en cap hi ha un “el hàndicap” que ens faci llum. A hòlding el DIEC2 es limita a dir que és una societat de cartera.

En canvi, si consultem el Diccionari normatiu valencià (DNV) –parlo sempre, esclar, de diccionaris en línia– ens trobem que totes tres entrades, hàmster, hàndicap i hòlding, inclouen a la dreta una transcripció en AFI i una gravació clicable. La informació és clara i immediata. Totes les entrades del DNV tenen transcripció i gravació i permeten saber a qui el consulta com s’han de pronunciar. ¿L’IEC, que rep fons públics, no es pot permetre aquests “luxes”? Ara que sembla que torna a ser important potenciar el català, potser que ens plantegem, d’entrada, si la decimonònica baluerna de l’IEC és adequada per afrontar els reptes del segle XXI.