BarcelonaLa parella més emblemàtica, la primera coneguda per haver patit una abducció extraterrestre, va ser el matrimoni format per la senyora i el senyor Betty i Barney Hill, l'any 1961, a Nou Hampshire. Que aquell any fos també el de l'eclosió de la sèrie Els Picapedra i que la soferta parella d'abduïts es digués igual que els coprotagonistes d'aquells dibuixos animats, el matrimoni Betty i Barney Rubble (els Terregam en la versió catalana), no fa sinó donar la raó a tot el que s'explica al llibre Olot, la nova i espaterrant (i jo encara diria més, époustouflante) obra gràfica del Dr. Alderete, que acaba d'editar Autsaider Cómics.

Sentir-se objecte d'una abducció va ser una manera moderna (avui ja ha quedat obsoleta) de manifestar patrons atàvics, rituals primitius, que evocaven una violència sexual angoixant. Això es pot comprendre llegint Intrusos, una obra fonamental de l'artista plàstic, i més tard ufòleg, Bob Hopkins (Reediciones Anómalas, 2021, ed. original 1987), l'assaig que va establir les bases per a sociòlegs, antropòlegs, afeccionats als ovnis i altres teòrics de la vida, de com calia acostar-se al tema dels contactes i segrestos extraterrestres. Tot allò que passa a la novel·la gràfica Olot, real o irreal, les abduccions, el colpidor segrest de la farmacèutica, els assassinats múltiples d'aquell home armat amb una escopeta de caça o els crims del zelador de l'hospital que enverinava els avis, o les suposades prediccions d'un vulcanòleg apocalíptic, i fins i tot l'històric genocidi de la població autòctona de l'illa de Pasqua dirigit per un pirata català del Masnou, agafa una coherència narrativa, una lògica que unifica les situacions, perquè aquestes són, crec, mostrades com a producte del sacrifici exigit (a través de les sèries de televisió Twin Peaks i Els Expedients X) per un primordial lovecraftià, un ésser subaquàtic que viu als aiguamolls de la Deu i la Moixina. Potser, tal com insinuava Hopkins i fa palès Dr. Alderete, els intrusos no són ells sinó nosaltres. Si hi hagués una paraula definitiva que ho explicaria tot seria stendek, encara que ningú sap què significa. Només la va dir una persona, el pilot d'un avió, i la va repetir una vegada i una altra abans de desaparèixer per sempre.