BarcelonaCom que quan em fico en una llibreria sempre me n'enduria moltes coses, més d'una vegada m'he imaginat entrant-hi amb un carro d'aquells del súper. És un somni relativament modest, que em fa somriure: poder agafar tots els llibres que em facin il·lusió, sense pensar en el preu, ni en l'espai que ocupen, ni en si tindré el temps per llegir-los (ja he dit que és un somni). Com sempre, la realitat insisteix a passar-nos la mà per la cara, i des de fa alguns dies estic fascinada amb això que ha passat a la llibreria Hoepli de Milà. Vaig llegir l'article del Jordi Nopca, sobre la misteriosa compra d'un aparador sencer, valorat en 10.000 euros, i la curiositat m'ha portat a repassar els mitjans italians per intentar saber-ne el màxim de coses.

Us situo: la Hoepli és una llibreria mítica de la ciutat, té 154 anys. El dijous 22 d'agost, a les 17.30 h, hi entren un home i una dona (en alguns articles la dona no hi consta; sí que es parla d'un assistent: és admirable la capacitat que tenim les dones per desaparèixer del relat!). Van ben vestits, tenen entre 30 i 50 anys. S'adrecen a un llibreter, li demanen tots els llibres de l'aparador dedicat a la fotografia, la moda, l'assaig, la història i el disseny. Al començament ell no els entén: tots els llibres? Quins? La dona parla italià, ell anglès. Són discrets i no fan escarafalls, però es fan entendre, i els llibreters comencen a desmuntar l'aparador amb l'ajuda de la directora de la llibreria, Manuela Stefanelli. Ella explicava que, fins llavors, no l'havia vist mai buit del tot. De fet, fins que el van tornar a omplir l'endemà hi van posar uns cartells que deien, orgullosos: "Venuts tots els llibres exposats. Aparador en construcció". No van tenir poca feina, perquè fa cinc metres de llarg per tres d'alçada, 15 metres quadrats on hi havia exposats 212 llibres. Van trigar uns quaranta minuts a preparar-los en unes 50 bosses de roba, perquè els compradors no volien capses. Tampoc van voler altres llibres que els van oferir, ni explicar per què eren o qui eren ells; a hores d'ara encara no se sap. Van pagar amb targeta, i el propietari, Matteo Hoepli, va fer una declaració als mitjans que m'ha fet gràcia: "No van demanar cap descompte". Ja entenc el comentari, eren molts llibres, però sospito que la sorpresa també ve perquè els pobres llibreters estan farts que els en demanem sempre, de descomptes. No m'estranya que, al seu Instagram, on van explicar la venda, parlessin de "Miracle d'agost".

I què es van endur? Doncs una selecció molt eclèctica, en què els llibreters han destacat sobretot un volum de fotografies de Bruce Springsteen i la E Street Band, fetes per Lynn Golsdmith, que era el més car de l'aparador: valia 600 euros. També hi havia un catàleg de l'artista italiana Carol Rama, que en valia 350, i un altre sobre la marca de joieria Bulgari, de 250 euros. Però no tots els llibres eren com aquests: n'hi havia de temes molt variats, i també uns quants de butxaca, "no tan bonics". Això és el que fa dir a la directora, Stefanelli, que ella creu que els compradors realment volien aquells llibres, que no eren només volums per lluir, o per decorar. I és que és temptador, pensar-ho: ¿i si hem construït una gran història i en realitat els dos compradors són dos interioristes que ja han col·locat els llibres, i que ara riuen veient el rebombori que han provocat? Confesso que ho trobaria divertit. Poc romàntic, però divertit.