Sembla mentida. Teníem la pedra filosofal davant del nassos i no l’havíem vista. Anys i panys esbrinant la millor manera d’augmentar el nombre de lectors amb campanyes institucionals i resulta que la solució a l’augment de la lectura la tenien els metges. Sí, senyores i senyors, finalment un argument irrefutable que fins i tot podria permetre als metges de capçalera de receptar lectura a tort i a dret. Fins ara, als possibles beneficis de la lectura en altres nivells que no fossin simplement, com sempre, el del gaudi, el de passar-s’ho bé, el d’aprendre, etc., hi afegíem el reforçament d’hàbits com ara la concentració i, sobretot, el de posar en valor la privacitat. L’espai privat de cadascú, esquerdat en l’època de la xarxa global, podia resistir gràcies a la lectura, que promovia l’adquisició de criteri propi i fomentava l’autoestima, ja que l’opinió d’algú sobre una lectura sempre serà única i personal i ningú no te la pot rebatre. Malgrat tots aquests avantatges, l’índex de lectura no acaba d’arrencar mai.

Lectura és vida

Ara, per fi, som al davant de la solució definitiva, amb el suport, com no podia ser d’una altra manera, d’una prestigiosa universitat dels Estats Units (concretament, l’Escola de Medicina de la Universitat de Yale). Agafin-se fort i no es maregin: una persona lectora pot arribar a viure dos anys més que una que no ho sigui. Sí, ho han llegit bé. Els resultats els ha publicat la revista Social Science & Medicine. Després d’un seguiment de dotze anys a 3.635 persones, es va arribar a la conclusió que les persones que llegien almenys tres hores i mitja per setmana tenien un 17% de probabilitats de morir dos anys més tard que els que no llegien. I el fet es lligava amb una altra dada oferta per la Universitat de Sussex (Regne Unit), que en un estudi detallava que llegir reduïa molt més l’estrès que escoltar música, veure la televisió i, no cal dir-ho, fer ús de les xarxes. Aquesta reducció de l’estrès es notava en el descans nocturn. I una persona ben descansada acaba tenint una millor qualitat de vida i, per tant, és possible que visqui més anys. Editorials, llibreries, què més voleu? No gemegueu més: si a partir d’ara no veneu llibres serà perquè no voldreu.