Barcelona¿Us compraríeu un abonament per a un festival abans de saber qui hi participarà, quines actuacions es faran? Una mica més d’informació: és un festival de poesia. Si la resposta és sí, l’any que ve ja podeu córrer, perquè suposo que l’abonament “a cegues”, que es posa a la venda abans que s’anunciï la programació del Poesia i +, es tornarà a esgotar. Això vol dir moltes coses, suposo que la primera és que la gent té moltes ganes de poesia, però també que el festival s’ha convertit en un referent, en una garantia, que s’ha guanyat la fidelitat del públic. Això no és gens fàcil d’aconseguir, i no m’atreviria a desenvolupar la fórmula de l’èxit, però sí que tinc unes quantes intuïcions.

Sempre m’ha semblat que el Poesia i + es fa des de l’entusiasme i amb el rigor de la feina ben feta. Amb ganes de compartir, amb una idea de la poesia generosa i expansiva. Aquest any ens diuen “volem que us sentiu més que mai a casa”. Potser també és això, que el festival s’ha convertit una mica en casa. I han fet casa el Maresme, des de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (l’ànima de Josep Palau i Fabre travessa el festival) fins a Canet de Mar, Alella o Teià, entre altres poblacions. Hi ha un autobús nocturn, i també molts whatsapps amunt i avall per saber qui hi va en cotxe i quan. Un clàssic del festival! I, parlant de clàssics, diria que el seu lema és un altre: “+ poesia si us plau”. Pot ser un prec, però també un crit, una declaració d’intencions, i diria que una de les coses que ha conformat la seva identitat i que hem fet nostra amb entusiasme.  

El Poesia i + també és un lloc de descobriments: al costat de les veus més reconegudes, sonen també les de poetes i artistes joves. Recordo perfectament, el 2016, sortir absolutament enamorada d’uns tals Maria Arnal i Marcel Bagés. La inauguració d’aquest any comptava amb una barreja generacional molt típica de la programació del festival, i a la part dels sèniors hi havia el Biel Mesquida i l’Antònia Vicens. L'endemà estaven exultants: pel lloc, per l’ambient, per la gent. El Biel m’explicava que una noia se li va acostar, li va demanar per un poema seu i, quan ell li va donar els papers del recital, ella va marxar “feliç com una nena amb sabates noves”. Una mica com la sensació que tenim cada vegada que torna el Poesia i +.