Barcelona“T’hi has fixat, Anna? Al collaret que porta hi diu «Love»”. No m’hi havia fixat, no, però em va semblar molt adequat per a la sociòloga Eva Illouz, autora de Por qué duele el amor (Ed. Katz), on en donava una explicació sociològica, i que recomano vivament. De fet, és el que em va portar dimecres al CCCB, a una xerrada entre ella i l’Eudald Espluga, que tenia les entrades esgotades des de feia setmanes. Espluga, per a qui Illouz és un referent i a qui cita al seu llibre No seas tú mismo (Paidós, amb traducció catalana recent a Destino), va ser un gran partenaire. Coneixia la persona que tenia davant, va ser generós amb l’audiència amb la presentació que en va fer i li va plantejar preguntes molt interessants. Gràcies!

Illouz va fer una intervenció en què ens va parlar del tema del seu últim llibre, encara inèdit aquí, en què es planteja el paper que la sexualitat pot arribar a jugar en l’esfera política. A través de l’escriptor Michel Houellebecq, ens va situar a la realitat actual. Sense coincidir amb alguns dels seus plantejaments, Illouz va dir que, igual que Henry James o Zola van examinar a les seves novel·les el canvi que va significar passar d’una societat jeràrquica i d’un “cosmos” tradicional a una societat governada per la indústria o els diners, Houellebecq és el novel·lista que ha examinat el canvi cap a una societat governada per la llibertat, la igualtat i la tecnologia sexuals, i que ha exposat quines transformacions socials ha suposat. És en aquest context, justament, que Illouz considera que no hem parat prou atenció a com els canvis en la sexualitat, les relacions entre gèneres i la família juguen en l’àmbit polític. Ens posa alguns exemples: a Hongria, Orbán veu la família tradicional com una solució als immigrants que, segons ell, volen envair Europa, i arriba a parlar d’un amenaçador “lobby LGBTIQ+”, que considera una arma d’atac de l’esquerra. Putin fa la guerra a Ucraïna i, al mateix temps, aprova una llei restrictiva amb el que ell considera propaganda LGBTIQ+. La homosexualitat, per a ell, representa la decadència d’Occident.

Les esquerres i els drets de les minories sexuals

Illouz parla dels esforços i els èxits de les esquerres dels últims quaranta anys per promoure els drets de les minories sexuals, i planteja una idea que em va semblar interessant: potser s’han fet massa de pressa per a alguns grups de població, que els viuen amb por i amb el desig de refugiar-se a una estructura més tradicional de la família. Això, evidentment, també s’utilitza políticament. Parla de com s’ha volgut enfortir el concepte de nació, molt relacionat amb una imatge masculina, una cosa que uneix el Front Nacional francès amb el Tea Party, que també cita. “Quan dius «Make America great again», no penses en una dona”. Aquesta reacció davant l’amenaça sembla que funciona. Ens dona dades, val la pena reflexionar-hi: l’any 2008, un 5% dels votants negres homes van triar el republicà McCain. El 2012, la xifra va pujar a l’11% pel candidat Romney, però la pujada més forta és amb Trump: del 13% dels vots el 2016 al 18% el 2020. “Hi ha pors molt profundes vinculades a la sexualitat, les identitats de gènere o la família”, va advertir Illouz, que també va assenyalar que aquests tres elements seran claus per entendre com s’orienta la gent en el món social. Dimecres vaig sortir del CCCB convençuda que hi haurem d’estar molt atents.