28/04/2022

Llibres molls, debats encesos

2 min

BarcelonaDiu el refrany que "al mal temps, bona cara", per això els refranys poden arribar a ser molestos: perquè se sostenen en una generalització volgudament trivial que fa poc servei als afers concrets que patim en primera persona. És el cas de la Diada de Sant Jordi d’enguany, que serà recordada per uns fenòmens atmosfèrics adversos , esquizofrènics, imprevisibles, que, eufòries extrameteorològiques a banda, ens van deixar a tots impotents i esgotats. 

Twitter, ja ho sabem, és un mostrari de tarannàs antagònics; el reflex a petita escala d’una diversitat de caràcters duta a l’exageració, a la sublimació o a l’esperpent, segons el cas. Així, als tuitaires empàtics amb les pèrdues sofertes per algunes parades de llibres, d’una banda, i als usuaris irritats o entestats a cercar culpables, de l’altra, s’hi van sumar els solidaris excessius que volien comprar quatre baguls de llibres molls; els primmirats que puntualitzaven que aquests solidaris no haurien comprat mai el mateix nombre de llibres eixuts; els crítics amb l’organització per no haver sabut trobar una alternativa previsora; els iupi iaia decidits a convertir una pluja incòmoda i prosaica en una lloança èpica de la tossuderia lectora dirigida per Frank Capra i Stanley Donen. 

Tanmateix, seria reduccionista concloure que el mal temps és l’únic culpable del regust agredolç que durant aquesta darrera setmana s’ha percebut a les xarxes socials i concretament a Twitter, que si hagués de ser una figura literària seria segurament una metonímia 2.0 de la sobirania popular. A l’excepcionalitat del debat derivat de la pluja, doncs, cal afegir-hi un reguitzell de reflexions gens originals i extrapolables a altres contextos: l’eterna dicotomia entre les propostes mediàtiques i la literatura més exquisida, l’asimetria de recursos dels grans grups editorials i dels segells petits, l’esperit competitiu que impregna les llistes de més venuts o la presència recent de youtubers que buiden de sentit el concepte d’escriptor i que ens conviden a definir quina és la línia que separa l’elitisme de l’exigència.

Sobretot, però, aquesta setmana ha tornat a quedar clar que la diada de Sant Jordi és un afer rellevant. I que els llibres, afortunadament, amb pluja o sense, no podran ser mai paper mullat.