BarcelonaM’han fet una proposta per a aquest espai i és la següent: aprofitant que soc una –relativament– nouvinguda al món literari, preserva la mirada del descobriment i de la meravella en tot el que tingui a veure amb els llibres i trasllada-la like a virgin, touched for the very first time als lectors. Soc psicòloga de professió i, tot i que de jove volia ser guionista de programes infantils, vaig deixar la carrera de comunicació audiovisual per estudiar psicologia. Conservar la mirada curiosa i novella pot ser un encàrrec bonic i, de fet, és per això que m’agrada escriure, vaig pensar quan vaig decidir assumir el compromís.

Així que, conscient de la meva nova tasca i per primer cop com a autora publicada, vaig baixar a la Setmana del Llibre en Català, decidida a observar-ho tot amb ulls d’infant. Vaig quedar amb la meva amiga i escriptora Anna Punsoda a passeig de Gràcia amb Diagonal, vam agafar la L3 i, ben joliues, vam arribar al Moll de la Fusta. Abans d’entrar al recinte vam demanar unes canyes al bar (perquè haig d’observar com un infant, vaig pensar, però puc permetre’m beure com una adulta). La primera sorpresa de la tarda, la mirada meravellada, va arribar quan ens van cobrar dos euros amb vuitanta per cada cervesa. Sempre m’he considerat una dona del Renaixement: soc persona de lletres, però també de números. Així que no em va caldre gaire esforç calcular que, per sufragar les dues cerveses (perquè em vaig estirar i vaig voler convidar l’Anna, amb aquella alegria que et dona el no ser conscient que estan a punt de pentinar-te a ratlla fina), el meu estimat editor Miquel Adam hauria de vendre tres llibres i escaig dels meus. Sort que m’agrada la meva feina i no aspiro a viure només d’escriure, vaig pensar, sinó, a la pròxima edició hauré de complementar el sou com a venedora ambulant (coco-coco-canya-canya!). Perquè una cosa que sí que és ben curiosa, vaig reflexionar mentre passejàvem entre actes i parades, és que, de tota la cadena de professionals que es dedica al llibre, l’únic que no pot viure de la professió és l’escriptor. Hi hauré de rumiar més per poder-ho acabar d’entendre. Com un infant quan intenta desxifrar el món no gaire intel·ligible dels adults.