“Leo Lionni volia ser pintor, i el primer que es va comprar va ser un cavallet. És com si vols ser guitarrista i el primer que et compres és el tamboret per seure”. Ens ho explicava, divertida, Teresa Duran dijous passat a la presentació que va fer amb Piu Martínez del llibre de Leo Lionni Entre mundos. Una autobiografía (Ed. Kalandraka, traduït per Carlos Heras Martínez).

Hi vaig anar per diversos motius: d’entrada, volia veure el nou Espai Culturista Sendak, que va acollir l’acte, una aliança entre la llibreria Sendak i la revista El Culturista, que és un lloc preciós (aneu-hi: hi fan cursos i tallers, i la selecció de llibres és esplèndida). També em vaig apuntar a la xerrada perquè m’agrada molt Leo Lionni, però ara no faré veure que descobreixo la sopa d’all. I, sobretot, hi vaig anar perquè no es tractava només de Lionni, sinó de Lionni vist per Teresa Duran i Piu Martínez. Ho he de reconèixer, juntament amb Anna Juan Cantavella, que aquesta vegada no hi era, tinc debilitat per elles. Si us interessa la literatura infantil i juvenil i no les coneixeu (difícil en el cas de la Teresa, últim Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català), seguiu-les (l’Anna i la Piu són a Twitter). Busqueu les presentacions, cursos o xerrades que fan. Sempre són interessants, perquè s’expliquen molt bé, són divertides i saben de què parlen.

Dijous la Piu i la Teresa ens van explicar un munt de coses de l’autor de Frederick, El petit blau i el petit groc o Neda-que-neda (tots a Kalandraka). Van parlar de la seva trajectòria, van compartir anècdotes que surten a l’autobiografia, com quan Lionni defugia Calder, que sempre el volia al bar, o quan de petit amagava erugues a l’armari perquè a l’estiu en sortissin papallones. Però, sobretot, diria que ens van ampliar la mirada, que ens van donar claus per llegir els seus àlbums, per gaudir-ne i interpretar-los. La Piu va assenyalar-lo com a artista compromès, que als seus llibres mostrava als nens la importància de la col·lectivitat, de fer les coses en comú, de saber que no estem sols.

Imbuïda pel seu esperit, compartiré una cosa amb vosaltres: han penjat la conversa a les xarxes. De res.