BarcelonaQuan fas la promoció d’un llibre, hi ha una sèrie de preguntes que es repeteixen amb una insistència especial a gairebé qualsevol club de lectura o presentació. Més enllà de la curiositat envers els indicis autobiogràfics més sucosos, és evident que predomina certa voluntat d’elevar la figura de l’escriptor a la categoria de persona lleugerament excèntrica, que no deixa de ser una altra manera de considerar que qui escriu, a banda de concebre personatges, ha de saber esdevenir-ne un de prou carismàtic. En aquest sentit, una pregunta quasi imprescindible en qualsevol reunió amb lectors fa al·lusió, justament, als rituals, costums, manies o rutines que són inherents a la concepció d’una obra nova. 

Fa il·lusió, suposo, imaginar que la creativitat es nodreix d’uns paràmetres que tant poden referir-se a unes hores concretes per escriure, a un determinat escenari que afavoreix la inspiració o a altres complements circumstancials que alguns autors i autores mítics van voler associar a l’alcohol, al consum de substàncies tòxiques, a l’abús de cafè o la manca de descans, entre altres comportaments autodestructius que, com a contrapartida, a vegades deixaven obres mestres per a la posteritat.

El model Murakami

És evident que el model Murakami resulta més aviat avorrit si parlem de l’escriptor personatge. Llevar-se d’hora, menjar saludablement, fer exercici físic, tenir una relació conjugal plàcida i escriure durant jornades de vuit hores que freguen el paral·lelisme funcionarial no són, d’entrada, la mena d’hàbits que estimulen l’audiència quan pregunta per estils de vida extravagants. I és que, lluny de quedar-se obsolets, els models de Hemingway, Scott Fitzgerald o la Beat Generation, entre d’altres, van propiciar que calés ben endins la idea d’un autor maleït, alcoholitzat, narcotitzat, turmentat o tòxic, i que encara ara hi hagi joves aspirants a creadors que idealitzen l’escriptura sota un pont a París o amb mitja ampolla de Jack Daniel’s a sobre. 

Així doncs, quan algú pregunta quins són els rituals que s’han seguit per escriure, es pot confessar una veritat que sovint serà avorrida o es pot fer un exercici d’imaginació i respondre que tot és fruit d’escriure despullat en una habitació de tons càlids i amb cants gregorians de fons els dies amb número parell: fer ficció també deu ser això.