23/11/2023

Com és l'amor de les dones?

2 min
'Safo i Erinna en un jardí a Mitilene', quadre de 1864 del pintor prerafaelita Simeon Solomon

BarcelonaEs veu que a Laia Beltran li va costar molt trobar a Girona el llibre de Safo –només se’n pot fer un amb els poemes que ens han pervingut, sencers o fragmentaris– i al final en va trobar un exemplar. És cosa d’alegrar-se’n.

Safo és una poeta de gran categoria, no solament per la qualitat de la seva llengua i per haver inventat l’estrofa que porta el seu nom, sinó també pel fet de ser la primera de qui tenim notícia a les lletres clàssiques gregues. Però la poesia de Safo és sobretot important pel fet que va cantar l’amor a les noies que educava –extrem que ha fet que les noies homosexuals s’anomenin lesbianes, nom que prové de Lesbos, que era la seva pàtria. En realitat, és l’equivalent de l’amor entre adults i jovenets, que era molt més una cosa d’educació que de sensualitat.

Safo és una de les grans amadores de la història, d’aquelles a qui li agradaven tant a Rilke, i que esmenta en més d’un llibre, sobretot als Quaderns de Malte Laurids Brigge, igualment important. En aquest llibre, el poeta de Praga va recordar-nos el valor i la grandesa de l’amor de Safo mateixa, però també de la dita “monja portuguesa”, Marianna d’Alcoforado ―que no és l’autora de les cartes que se li atribueixen; són obra d’un militar que va passar per Lisboa i la va seduir i va deixar-la enamorada. Com va dir un crític en una ocasió, potser són apòcrifes però són molt belles, cosa que dona idea que hi ha homes, pocs, que són capaços de posar-se en la pell i en el cor d’una dona― i va elogiar igualment l’amor de Julie de Lespinasse, Bettine von Arnim, Heloïsa (l’enamorada d’Abelard), Gaspara Stampa, la comtessa de Dia, Clara d’Anduze, Louise Labé, Marceline Desbordes, Elisa Mercoeur i Marie Annne de Clermont. Si el lector vol saber com és l’amor de les dones, farà bé de consultar les vides d’aquelles tan preuades per Rilke.

Això sí: eviteu la traducció dels poemes de Safo que va fer Manuel Ballart, prevere, que endegava versos tan estrambòtics com ara: “¿Quina noia grollera et fetilla la pensa?”, que vol dir: “¿Quina noia grollera t’encanta el pensament?” O aquest altre: “...i follament ho gruo”, que vol dir “...i [et] trobo a faltar i [et] busco amb desfici”.

Sortosament ara n’hi ha diverses traduccions, per a satisfacció de dones i d’homes.

stats