12/11/2021

L’ús de les majúscules en els títols en anglès (i català)

2 min

Si fileu prim en usos lingüístics segur que us pregunteu per què programes de televisió com ara El hormiguero o Joc de cartes els veieu escrits sovint El Hormiguero o Joc de Cartes. Hi ha dos motius principals: la pressió de l’anglès i la difícil supervivència de la cursiva en mitjans digitals. La primera –que sovint arriba via castellà– prové de la forta tendència de l’anglès, en els títols d’obres artístiques (novel·les, films, pintures, etc.), a posar en majúscula la inicial del primer mot i la de tots els noms, pronoms, adjectius, verbs i adverbis, però no –generalment– la dels articles, conjuncions i preposicions curtes. Així, per exemple, la novel·la de Dickens Una història de dues ciutats s’escriu en anglès A Tale of Two Cities; i el quadre de Dalí La persistència de la memòria, The Persistence of Memory. D’aquesta manera d’escriure títols en diuen title-style o headline-style i, com que marca clarament els límits del títol (on s’acaba i on comença), és possible utilitzar-la sense cursiva, cosa que fan alguns mitjans anglesos. Però en anglès, en certs contextos i en certes editorials, també existeix el sentence-style, que seria el que fem servir nosaltres: només posar en majúscula la inicial del primer mot i d’aquells mots (com els noms propis) que dins d’un text també anirien en majúscula.

El problema és decidir què fem en un mitjà català (o castellà) amb els títols escrits en anglès: ¿escrivim A tale of two cities, A Tale of Two Cities o A Tale of Two Cities? A l’ARA, i en altres mitjans, ens inclinem per la primera opció per no alterar el criteri general i perquè l’anglès també hi recorre. Però això ens obliga a saber quins noms propis hi ha al títol en anglès, cosa que no sempre és fàcil. També hi va en contra el creixent consum digital, perquè en una petita pantalla la cursiva tendeix a perdre’s o a no veure’s. Tot plegat fa que com més gran sigui l’ambició global i digital, més es tendeixi a escriure també en català i castellà els títols en title-style. Un costum que suposa perdre un llençol més de la pròpia tradició cultural en la indeturable bugada de la globalització.

stats