Hacer un flaco favor és una expressió idiomàtica: el seu sentit no es desprèn de les paraules que la formen -no vol dir fer un favor petit - sinó que està codificat i cal aprendre’l. Qui (es) fa un flac favor (s’)intenta ajudar i (es) perjudica. I en català és un calc perquè no apareix als diccionaris i els parlants més sensibles no la senten genuïna. L’única excepció és el Diccionari descriptiu (DDLC), que no pretén prescriure i només en recull un exemple de Francesc Vallverdú, del 1968, en la variant fer un flac servei.

Els lingüistes del Parlament, que topen dia sí dia també amb flacs favors, adverteixen que flac té un ús molt més restringit que flaco.A més de magre, flac vol dir feble, i és en aquest sentit que podem dir que algú és flac de cames o flac de memòria i que podem parlar d’ un argument flac. També és del tot genuí parlar de flac o, millor, de flaca en el sentit d’ afició, inclinació o debilitat : “La seva flaca és la lectura”, “El seu flac és l’alcohol”. Són tots usos literals i cap no anteposa l’adjectiu al nom. I és que flac favor no és només bàrbar lèxicament, sinó també sintàcticament, sobretot en l’estructura “Flac favor es fa el Parlament quan perd les formes”.

Com ho hem de dir en català? N’hi ha que opten per canviar només l’adjectiu flac per trist, galdós, nefast, etc. Més que evitar el calc el disfressen. D’altres, anant més enllà, es decanten per trist servei o un servei ben galdós. I no falten els que proposen expressions tipus fer més mal que bé, que solen ser inviables en titulars de diari.

Jo us proposo recórrer al que ja dèiem o diem deixant de banda el castellà. En una de les seves fitxes manuscrites Fabra ens diu que la paraula desservei vol dir “mal servei, acció que en lloc d’afavorir-nos ens perjudica”, i el DIEC2 manté la definició intacta. No goso recomanar-vos l’ús de desservei però sí que us convido a dir i escriure que “Pedro Sánchez ha fet un mal servei a la democràcia convocant eleccions”. Una frase genuïna i una veritat com un temple.