BarcelonaDes de l’abril del 2007 el diccionari de l’IEC admet inclús com a sinònim de fins i tot o fins, que també té un sinònim molt formal i arcaic, àdhuc. Però l’estigma que arrossega inclús després d’haver sigut condemnat com a barbarisme durant gairebé un segle, fa que encara avui molts preferim fins i tot. El que fins ara semblava que teníem clar és que aquestes tres formes les utilitzàvem en oracions afirmatives i que, en les negatives, passaven a ser ni tan sols o ni. Per això diem "Fins i tot sap multiplicar" i "Ni tan sols (no) sap multiplicar", i no sembla una frase ben formada "Fins i tot no sap multiplicar", ni tampoc –encara que no n’estem tan segurs– "Inclús no sap multiplicar". Qui sap si pel fet que inclús (i el seu paral·lel castellà incluso) no grinyola tant en oracions negatives com fins i tot, comença a ser habitual llegir frases d’aquest estil: "Aquestes inèrcies no s’haurien de fomentar ni fins i tot subvencionar", "Els jutges no estan obligats a seguir el parer del Suprem fins i tot si en discrepen". A la primera frase jo canviaria ni fins i tot per i ni tan sols, i a la segona, fins i tot per ni tan sols.

Què ho fa que inclús i fins i tot ens comencin a sonar bé quan estan sota el domini de la negació? Probablement una influència de l’anglès que ens arriba, sobretot, a través del castellà. Un cop incluso (o inclús) es fa equivaler a even, la inèrcia pot portar a fer correspondre not even a ni incluso (o ni inclús). En anglès diuen "Even he knew it" i "Not even he knew it" (i en francès fan servir même i même pas) però tant el castellà com el català tenen una forma específica, diferent, per a la frase negativa. En el primer cas ni (siquiera) i en el segon ni (tan sols).

La posició normativa respecte a aquest fenomen és poc taxativa. La GIEC (pàg. 816, 20.7) ens diu que "la locució ni tan sols és la paral·lela negativa de fins i tot" i que, "per aquest motiu, fins i tot i els adverbis paral·lels són poc habituals en oracions negatives i quan s’hi usen no es veuen afectats normalment per la negació". El meu consell és plantar cara a aquesta invasió subtil que empobreix la nostra llengua.