La qüestionable genuïnitat d’algunes locucions adverbials és una font de maldecaps per als usuaris de la llengua. El seu tènue grau de lexicalització fa que triguin a aparèixer als diccionaris i això, unit al fet que sovint també existeixen en castellà, les fa suspectes. I la cosa empitjora quan les principals obres de referència no es posen d’acord, com passa amb en espera de i a l’espera de. Mentre que l’Optimot dedica una fitxa, la 2024/2, a condemnar de manera explícita la segona locució assegurant que “per expressar la idea d’estar esperant algun fet o esdeveniment” només en espera de és correcta (i, en efecte, només aquesta locució apareix al DIEC2), el magnífic diccionari de frases fetes de Maria Teresa Espinal únicament recull a l’espera de. En canvi, tothom accepta com a expressió sinònima a l’expectativa de.

Un cop més diria que l’Optimot es mostra excessivament taxatiu. Així ho fa pensar que el GDLC, el DNV, el DDLC o l’ÉsAdir considerin a l’espera de una variant amb sentit idèntic a en espera de. De fet, si em fessin triar diria que l’expressió més lexicalitzada i de dring més castellà és en espera de, que jo no condemnaria però tampoc preferiria. En aquest sentit cal recordar que en espera de va entrar al DIEC2 no fa gaires anys a instàncies, entre d’altres, de Ruaix, i que Ruaix sempre ha advocat alhora per acceptar estar a l’espera de.

No és el problema que planteja el binomi en vista de i a la vista de. En aquest cas no es debat si són correctes -ho són totes dues- sinó si són sinònimes. I tot apunta que no ho acaben de ser. Per al sentit considerant, tenint en compte (“En vista de l’èxit, han ampliat el negoci”), sembla que és millor optar per en vista de, i reservar a la vista de per als sentits més literals veient (“A la vista d’aquell espectacle, van quedar glaçats”) i sent vist (“Ho vam fer a la vista de tothom”). En tot cas, no les hem de confondre amb amb vista a, que és una expressió sinònima de l’avui dia més utilitzada de cara a (“Fan tot això amb vista a les eleccions”).