Alguns vídeos electorals del 23-J ens van arribar en versió bilingüe. La còpia es delatava grinyolant en passatges on l’original funcionava. Comparant el del PSOE amb el del PSC, constataves com el grinyol de vegades no el provocava el calc sinó, ben al contrari, la por a fer-ho massa igual. Allà on el del PSOE deia "Hoy somos una España que cuida, [...]", Meritxell Batet deia "Avui som una Catalunya i una Espanya que té cura, [...]". Sobtava, d’entrada, que haver passat del subjecte singular (una España) al plural (una Catalunya i una Espanya) no comportés un verb en plural. Sobretot quan, tot seguit, "una España que avanza" sí que esdevenia "una Catalunya i una Espanya que avancen". Però ara vull centrar-me en el pas de "que cuida" a "que té cura". Sobre cuidar en el sentit de tenir cura hi pesa una ombra de castellanisme propiciada per Fabra. Una ombra que tant Moll i Coromines com el DIEC –la norma vigent– van esvair, però que, malgrat tot, ha estès la creença que, en bon català, cuidar ha de ser tenir cura, una forma més artificiosa i de vegades clarament abusiva, com a les frases (les copio de l’ésAdir): "No has tingut suficient cura de tu mateix" i "Tingues cura o cauràs", que en català genuí han de ser "No t’has cuidat prou" i "Vigila o cauràs".

En el cas d’aquest vídeo, però, la cosa és pitjor. En principi, quan tenir cura és sinònim de cuidar porta al darrere un complement introduït per de: tenir cura de X. I només excepcionalment, com és el cas d’aquest text, pot no portar-lo. En canvi, no porta mai cap complement l’expressió tenir (o no tenir) cura, que es diu d’allò que té o no té remei: "Aquest fill meu no té cura". Una bona traducció del vídeo electoral hauria sigut "Avui som una Catalunya i una Espanya que cuiden, [...]", perquè dient "Avui som una Catalunya i una Espanya que té cura, [...]" es podia entendre "...i una Espanya que té remei", com si la d’abans, la del PP, no en tingués. Una afirmació sobre Espanya que no faria mai un líder del PSC-PSOE, per molt que des de fa segles i especialment després d’aquest 23-J costi tant trobar-n'hi.

Victòria aclaparadora del PSC a Catalunya davant la davallada independentista