BarcelonaTorna Endeavour, la sèrie més romàntica que mai s'ha fet a televisió, i mireu que del que és romàntic els anglesos en saben un munt des dels temps de Lord Byron, i per descomptat de Shelley (ell) i de Keats. Així i tot, és amb Shelley (ella) quan el romanticisme té el valor d'obrir la porta al monstre. La literatura de terror és pur romanticisme. Tot el gòtic és un invent romàntic.

A la sèrie Endeavour s'expliquen els començaments a la policia d'Oxford, als anys 60, de l'inspector Morse, personatge que s'havia fet molt popular protagonitzant una altra sèrie als anys 80 i 90. A la preqüela, el títol porta el seu nom de pila, i la sèrie matriu es titula amb el seu cognom. Totes dues estan inspirades en les novel·les de Colin Dexter (unes quantes van ser editades aquí per Plaza & Janés i per Espasa Libros). El Morse jove, és a dir, Endeavour, és al mateix cop la porta oberta i la porta tancada. Fer-se policia ha estat la seva manera de tancar-la, cosa que ningú que sigui humà assoleix mai. A Endeavour, veiem que Morse és l'estudiant que va renunciar a ser estudiant, encara que sentimentalment no era cap altra cosa. No acceptar el món al qual es pertany perquè li sembla massa bo, aquest és el seu drama. Oxford es converteix així en el paradís perdut del qual no pot sortir. Morse ha nascut per llegir en llatí (i encara se'n recorda una mica), però ara es dedica als mots encreuats. Tots els crims els interpreta amb una intel·ligència cultivada, d'acadèmic. Li diuen pretensiós, però és l'única intel·ligència que té. Tot i així, tampoc l'encerta mai. Però igualment té tota la raó, perquè precisament no es pensa per tenir raó ara sinó per continuar pensant a la recerca d'una raó última.

La vacil·lació, el tremolí del punt i ratlla, que és el senyal de morse amb la qual comença sempre la sintonia, resulta en Endeavour a la vegada un bategar del cor i una crida d'auxili. Ningú no es diu Morse en va. Mai no arribarà a ningú aquest senyal. A la darrera novel·la, Morse mor a l'hospital, d'un infart, alcoholitzat. El que sembla en ell desconsideració i misogínia és la solitud de qui no vol fer mal on més s'estima. A la sèrie es veuen passar els anys, els gustos, les modes i la vida pels carrers d'Oxford, i el policia sap que res d'això mai no anirà amb ell.