UN TAST DE CATALÀ

¿Podem encaixar la mà sense dir on?

Els puristes de la llengua han fet del verb donar una mena de tabú. Per reforçar-lo no han dubtat a reforçar també un estereotip ètnic pejoratiu: “Els catalans no donem res”. I és cert que no donem petons ni passos, ni donem fàstic o ràbia. En tots aquests casos, i d’altres, els catalans fem i els castellans dan. Però som prou generosos per donar cops de mà, cops de puny, bufetades o clatellots. I podem donar coses més abstractes, com ara una alegria o un sobresalt. La casuística és complexa i trobareu diverses fitxes a l’Optimot que ho expliquen. Hi aprendreu que podeu donar -i també fer- classes, conferències i xerrades sense mala consciència. I fins i tots podreu donar -a més de fer- voltes o tombs. També hi descobrireu que no és el mateix donar un cop de cap que fer-lo.

Hi ha, però, una derivada d’aquest tabú no gaire comentada que ens està portant, d’un temps ençà, a encaixar la mà. ¿Encaixar-la exactament on?, em pregunto. Perquè tot encaix requereix dues realitats i que una encaixi en l’altra. Podem estrènyer la mà a algú, perquè una mà és susceptible de ser estreta, però per encaixar-la hem d’esmentar alguna altra cosa.

En el català de sempre encaixar era sinònim de donar la mà. Dues persones encaixaven o es donaven la mà. Ho deixa clar l’exemple que trobo al DIEC2: “Encaixeu, nois! Que des d’avui sereu col·legues”. Accepto, com ho fa el diccionari de M. Teresa Espinal, que puguem arribar a encaixar les mans -el plural és bàsic- o a fer una encaixada de mans, però en el cada cop més habitual encaixar la mà (a algú) hi percebo l’intent de defugir -per la força del tabú- un natural i catalaníssim donar la mà (a algú).

Un valencià em pot dir que val més així i que podria ser pitjor. La ultracorrecció ens hauria pogut abocar a un fer la mà que, segons el DNV, té un sentit figurat que vol dir just el contrari: donar la mà vol dir ajudar i fer la mà vol dir molestar o emprenyar. Tanmateix, el meu consell és que envieu a fer la mà, una activitat que no requereix cap altra persona, aquest encaixar la mà.