UN TAST DE CATALÀ
Llegim  /  Opinió 10/03/2018

“Em sap molt de greu que siguis en aquesta situació”

2 min

Quim Monzó ha rebut la carta en què Jordi Cuixart li fa saber que és el 50è Premi d’Honor. I la frase del títol forma part del seu intent, infructuós, de contestar-li. Poc abans, Monzó ha remarcat un fet insòlit: “Cuixart és a la presó”. En totes dues frases, el genial contista s’ha autocorregit. En la parla espontània d’un barceloní, Cuixart estaria en una situació i estaria a la presó. La segona correcció és pertinent: respon a la norma i al lògic esforç per adequar-se a un registre formal i genuí. La primera, en canvi, és una ultracorrecció. No ho dic com un retret. Jo mateix hi podria incórrer si, havent d’improvisar i sabent que em graven, m’esforcés a parlar bé. Ho dic per explicar per què és correcte i adequat dir que estem -i no pas que som- en una situació determinada.

El perquè de tot plegat és que la presó és un lloc, un espai físic; i que una situació -per paradoxal que pugui semblar- no ho és: és un estat del subjecte. Si algú ens pregunta “On és Cuixart?”, podem contestar “A la presó”; no podem contestar “En aquesta situació”. Els estats van amb estar i de vegades també amb trobar-se -“Es troba en aquesta situació”-, però trobar-se és un verb menys àgil i convé no abusar-ne, per més que ens angoixi fer una mala tria entre ser i estar.

La frontera entre llocs i estats pot arribar a ser molt prima. Per exemple, Jordi Cuixart és a la presó, però ¿és en presó preventiva? Clarament, no. Està en presó preventiva i, fins i tot, està en presó, perquè en presó (preventiva) torna a no ser un lloc: és un estat. I això mateix ho podem aplicar a subjectes inanimats: “El llibre és a l’armari de dalt i està en venda”. Fixem-nos que, tot i que en sol indicar estats i a llocs, també hem de dir que el llibre està a la venda, perquè a la venda no és mai un lloc.

La ultracorrecció la provoca el fet que preposicions d’origen locatiu indiquin estats. Una de molt estesa -la sento sovint en les retransmissions esportives d’un altre Quim-és ser a punt. “Els jugadors són a punt de saltar a la gespa”. No, mestre, estan a punt de fer-ho.

stats