UN TAST DE CATALÀ

‘Per’ i ‘per a’ davant d’infinitiu final a la GEIEC

Inicio amb aquest tast una anàlisi de la Gramàtica essencial (GEIEC), un recurs digital ( geiec.iec.cat ) que l’IEC acaba de posar en línia. I començo per l’apartat 26.3.3, “L’ús de per i per a davant d’infinitiu”, en què la GEIEC és molt fidel a l’apartat 29.3.3 de la GIEC. Això comporta que dediqui 7.500 caràcters a explicar la més que intricada norma de tradició fabriana i només 344 -una frase al final de tot- a explicar les altres dues normes, també admeses en tots els registres: la que permet optar sempre per per a (tal com fan, amb poques excepcions, els parlants que distingeixen entre per i per a ) o sempre per per (tal com fan els que només diuen per ). Dues normes clares i fàcils d’aplicar.

De fet, no deixa de ser lògic que el que és més complex demani més espai. Però el to amb què la GEIEC presenta les tres normes -seguint aquí del tot la GIEC- prioritza clarament la primera. I la millor prova és que -com la GIEC-és la que aplica en el seu redactat. Per què això ens desmoralitza tant als que apostem per un català més clar i racional, seguint l’estela de Solà? Doncs perquè la norma de tradició fabriana -més que no pas de Fabra-és, en la pràctica, una font de maldecaps i de dilemes irresolubles totalment gratuïta i prescindible.Un bastó a les rodes en el ja molt difícil objectiu docent d’ensenyar a llegir i escriure en català.

I si em sap tan greu que la GEIEC la prioritzi mimetitzant la GIEC és perquè simplificar -fer-ho menys difícil i complex- era un dels seus objectius bàsics. I aquí simplificar passava per prioritzar les altres dues normes o, si més no, per posar-les totes tres en peu d’igualtat.

Temo molt que per aquest camí la Gramàtica bàsica, la de referència a l’escola, la continuarà prioritzant contra l’ús estàndard majoritari -el dels grans mitjans i editorials-, que en el cas de Catalunya aposta per seguir Coromines-Solà i fer sempre per ; i en el de València per fer sempre per a, potser la solució que, si volguéssim evitar aquesta divergència, tots podríem adoptar.