Fa poques setmanes una casa del ram va treure a subhasta una rara edició del segle XVII de la Commedia, de Dante, força valuosa. No és una edició que es vengui a cap preu astronòmic, però tenia una particularitat: havia estat censurada per un membre de la Santa Inquisició. Era una cosa relativament comuna, però costa de trobar exemplars amb els senyals de la censura i el nom exacte de l’encarregat de dur-la a terme.

En una de les pàgines de respecte (respecte?) del llibre s’hi llegia: “ Expurgóse el libro según el expurgatorio del año mil y seiscientos y doce por Fray Martín Pisson, classificador de la Inquisición de España ”. Segueix la firma del censor, molt lluïda.

Entre els passatges que havien quedat ratllats amb tinta negra hi apareixia el següent, relatiu a una tomba: “Anastasio Papa guardo, / lo qual trasse Fotin de la via dritta ” (“Guardo el papa Anastasi, a qui Fotí va desviar del bon camí”), Infern XI, 8-9. També de l’ Infern, el llarg passatge XIX, 106-116, que fa referència a l’evangelista Joan i el seu Apocalipsi, i remet a la decadència de l’Església en temps de Dante (el traduïm): “De vosaltres va parlar l’evangelista quan va veure sobre l’aigua la puta fornicant amb reis; era aquella que tenia set caps i deu banyes, que van senyorejar la seva vida mentre el seu marit n’apreciava la virtut. El vostre déu és l’or i la riquesa. En què sou diferents dels idòlatres, perquè n’adoreu un centenar i no un de sol? Quants de mals va causar, ai, Constantí, no la teva conversió fidel, sinó el dot que va enriquir el primer dels pares!” (la famosa donació de Constantí al papa Silvestre, segles més tard refutada magistralment per Lorenzo Valla, que va ser a la cort del nostre rei Alfons el Magnànim).

I també aquests versos de Paradís IX, encara més crítics amb l’Església que els esmentats: “A això es dediquen el Papa i els cardenals (a menystenir els Evangelis), sense pensar ni un moment en Natzaret, on l’àngel Gabriel va obrir les ales. Però el Vaticà i tots els electes llocs de Roma que avui són cementiri de la milícia que seguia Pere, aviat es lliuraran d’un adulteri així”. Potser l’exemplar portava més pàgines censurades, però no en vam tenir notícia.

De tot plegat es desprenen diverses coses: l’Edat Mitjana cristiana no va ser gens procliu a la lectura de la Bíblia -la lectura de la qual fins i tot es va arribar a prohibir-, els inquisidors espanyols van ser d’una eficàcia contumaç i Dante continua sent, encara avui, d’una mordacitat inigualable.