Costums i autodeterminació de gènere
Ja se sap, les castanyes no venen tant com les teranyines i els morts vivents, i si et queixes de la decoració, posem per cas al gimnàs, reps per catalanet i per tancat. I ara!, quins costums que tenim! Aviat seran exòtics. O exòtiques? Sento a les notícies que l’exemplar més antic del “llibre de les costums de Tortosa” compleix 750 anys (és del 1272). Espero que avanci el tema per si en un moment o altre enfoquen la portada del llibre. El moment no arriba. ¿És possible que l’original digui “les costums” i no “els costums”, com s’ha de dir seguint la normativa actual?
Els que ens dediquem a això del català estem una mica tips de veure determinades cares quan dius a algú que són les anàlisis, els avantatges o els senyals. “Sempre al revés del món per fer-ho difícil”. Doncs no. Que sapiguem del cert, al revés del castellà. ¿També ho deuen dir als francesos (que, en aquest cas, ho fan com nosaltres)? I mira que per a ells la llet és masculina i els cotxes femenins… No cal donar-hi tantes voltes: senzillament, en l’evolució del llatí a les diferents llengües romàniques, cada terra ha fet sa guerra. El gènere, en aquest cas el gramatical, s’autodetermina.
Així doncs, tot apuntaria que en català tradicionalment s’ha dit el costum. Però aquest document de Tortosa és del segle XIII! Ep, que ara apareix a les imatges el llom del llibre: “Costums de Tortosa”. Així rai! Pompeu Fabra, el 1919, reconeixia que ja llavors mots com costum, senyal o corrent eren usats com a femenins, i hi veia influència del castellà, esclar. Me’n vaig més enrere. Rebusco entre diccionaris i em costa trobar-ne cap que defensi les costums. Coromines m’ajuda a treure’n l’entrellat: a la llengua s’utilitzava tant el costum com la costuma (i la costume), i també la costum en textos com el de Tortosa i rodalia, però sembla que el més estès i més prestigiat (al Tirant lo Blanc, per exemple) era el costum. Uf, ja em pensava que, a més de canviar les castanyes i els panellets per quatre caramels industrials recollits porta a porta també hauríem de canviar els costums!