BarcelonaAmb el que abans s'escrivien novel·les, avui es fa geopolítica. Els autors d'aquestes novel·les eren diplomàtics, havien sigut espies..., és a dir, pertanyien al món que ficcionaven. Avui, per escriure de geopolítica, n'hi ha prou amb veure France 24 a l'ordinador, mirant de no esquitxar la pantalla amb l'ensaïmada (el sucre de llustre és com les fake news). L'escocès John Buchan, 1r baró Tweedsmuir d'Elsfield, va ser un pioner de les novel·les fetes amb el que generalment s'anomena política internacional.

S'acaba de publicar en català el seu títol més conegut, Els trenta-nou esglaons (Editorial Clandestina, 2023, trad. Sílvia Aymerich i Lemos). Alfred Hitchcock el va portar dos cops a pantalla gran amb moltíssim èxit, encara que les seves versions no s'assemblen gaire al text. Al cinema de Hitchcock, la pel·lícula sempre agrada més que el llibre. És cert que resulta més eficaç treure una pel·lícula d'una novel·la que fer una novel·la d'una pel·lícula. Ens creiem abans les imatges que les paraules.

Hem perdut capacitat intel·lectual

Amb Els trenta-nou esglaons (publicada originalment l'any 1915), apareix el personatge de Richard Hannay, que va protagonitzar un petit cicle de novel·les de Buchan, totes molt bones. En aquesta primera història, el punt de partida és la conflictiva situació internacional del moment. És el temps en què esclata la Primera Guerra Mundial, amb l'assassinat, a Sarajevo, de l'arxiduc d'Àustria Francesc Ferran (Franz Ferdinand, per als amics del rock indie). De sobte, l'autor converteix en material literari el que avui s'anomenen teories de la conspiració. És a dir, que sabia fer literatura amb el que ara es fan programes d'Iker Jiménez i fils de Twitter. En Buchan la conspiració té una funció dramàtica, i potser també simbòlica. Avui, però, ens la creiem. Sembla que hem perdut capacitat intel·lectual.

A John Buchan, que va engegar la seva carrera diplomàtica com a administrador de la colònia sud-africana del Transvaal, se li atribueix la invenció, a l'exèrcit, de la guerra psicològica. Això va ser quan s'encarregava de la informació i la propaganda (fake news d'alta graduació) al començament de la Primera Guerra Mundial. Els trenta-nou esglaons és una novel·la filla d'aquest tarannà. Al final de la seva carrera (va morir amb 64 anys en un accident amb el cotxe, el seu personatge Hannay es passa la vida conduint), ocuparia el càrrec de governador general del Canadà, és a dir, de virrei.

A Buchan li va prendre el relleu l'anglès Eric Ambler amb títols com La máscara de Dimitrios, Viaje al miedo o Epitafio para un espía. També Graham Greene, però amb aquest la geopolítica fa més aviat de decorat, i és l'amor el que ens condiciona en dura lluita amb la consciència. Avui, però, ja tot és Dan Brown i geopolítica de suplement.