MINÚCIES

Sense classe!

Sense classe! / VIQUIPÈDIA Zoom

Tots els centres educatius del país han decidit cancel·lar tota mena d’activitat a causa dels perills de contagi del virus que s’està escampant pel planeta. Tampoc no es podrà anar a discoteques ni al gimnàs. Suposem que és una mesura preventiva i que, des del punt de vista de la salut de la població, presenta més avantatges que inconvenients.

El que no han previst les autoritats educatives d’aquests països és que, avui dia, hi ha molt pocs estudiants universitaris, encara menys de secundària, que s’hagin preocupat, amb estalvis menuts però suficients, de fer-se una biblioteca pròpia, a casa. En part, no ho han fet perquè disposen de molts llibres a les biblioteques públiques; en part, segurament la part més grossa, perquè no llegeixen gairebé mai. En tenen prou amb les diversions que es poden trobar a les xarxes d’internet o emmagatzemar en un iPad, un llibre de text en el millor dels casos. Tanmateix, és més que probable que molts estudiants que passaran unes quantes setmanes sense classes i sense llibres comunals comencin a passar el temps jugant i comunicant-se amb els telèfons omnipotents, però que al cap d’una setmana ja n’estiguin cansats. De la televisió ni en parlem, perquè els joves ja amb prou feines la miren, de tant ximple com la troben: només és una eina, als nostres dies, per mantenir la gent de mitjana edat, i els vells, en un estat de beata innocència i desconeixement de la veritat. Llavors és quan arriba el moment de posar-se a llegir.

A Itàlia sempre hi havia hagut un Dante, un Boccaccio o un Leopardi a la biblioteca de casa. A Espanya sempre hi havia hagut un Quixot, com a Anglaterra hi havia una Bíblia i a França alguna novel·la de Flaubert o de Proust. Ja no és el cas. Els estudiants de la branca que sigui -perquè, tradicionalment, llegir era una operació universal, interprofessional i interclassista- es trobaran, doncs, que just quan tenien l’avinentesa, per raons de causa major, de començar a llegir tranquil·lament -15 dies donen per llegir l’obra mestra de Cervantes, un Tirant, mitja Bíblia i una mica de Balzac-, es veuen desposseïts de llibres. Els seus pares potser tampoc no en tenen. S’hauria de recórrer als avis, que llegien però es van morir, i els nets, amb l’aquiescència dels pares, es van vendre la seva biblioteca. La cosa, doncs, té menys remei que el virus mateix.