La campanya de les municipals avança a bon ritme i correm-hi tots a criticar l’altre: una de les floretes que Xavier Trias llançava a Colau és que Barcelona està "desnortada". ¿Creieu que sense el castellà al cap hauríem entès aquest qualificatiu?

Desnortar ve, esclar, de norte, no pas de nord. Algú em dirà que podríem haver arribat al mateix mot per un procés de derivació possible en català. De fet, la d final de nord es pronuncia t no només quan no té res al darrere sinó també en compostos com nord-americà o nord-est. Precisament, la força de la grafia sovint ens traeix i fa que, en casos com aquests, la pronunciem d, però cal que soni t (alguns correctors els escriuen directament amb t quan surten en textos que ha de llegir un locutor, per exemple). Ara bé, aquest fenomen de fonètica sintàctica no es produeix a l’hora de derivar. De sord hem fet sordejar; d’acord, acordar, i de nord (sí, n’hem fet derivats), nordejar, que vol dir “fer rumb cap al nord”.

A més, en català podem expressar la mateixa idea de múltiples maneres. Podem perdre el nord o, si volem una sola paraula, dir que estem desorientats. Al final, sempre tornem a l’origen: desorientat ve d’orient, que és un sinònim d’est. Ve del llatí oriens, que, al seu torn, deriva d’oriri, que volia dir aparèixer, néixer. I per on apareix el sol i neix el dia? Doncs ja som a l’origen, que també ve d’aquí.

Com a bons llops de mar, hem tret suc de la metàfora marinera: podem navegar sense nord i també sense timó, podem perdre la carta de navegar i fins i tot no saber per quin mar naveguem o directament anar a la deriva. Però no només es desorienten els mariners, també els capellans es poden despistar i perdre l’oremus: el llatí oremus equival a preguem, que és el que diu el sacerdot per convidar a l’oració, però si algú li canvia el punt del missal de lloc pot perdre’s i no trobar el que ha de dir…

Així doncs, queda clar que no necessitem aquest desnortar, malgrat que la pressió del castellà ens hi empenyi. No sé si Barcelona ha perdut el nord, però, en tot cas, el que cal és que no el perdin els seus futurs alcaldes.