¿On seria exactament el cul de les sardines?

2 min

Entre els molts catalanismes que té el castellà, capicúa –que ve del català capicua– és dels que menys dissimula. Té el mateix sentit, però el vestit exterior dels dos mots mostra interessants diferències. D’una banda, el castellà accentua la u per crear un hiat on, si no, hi hauria un diftong, mentre que el català no necessita fer-ho partint del principi que, almenys a efectes ortogràfics, els grups formats per vocal feble (u, i) + vocal forta (a, e, o) són hiats (excepte a gua, güe, guo i qua, qüe, quo). De l’altra, també els separa la partició sil·làbica gràfica: en castellà ca-pi-cú-a i en català cap-i-cu-a. La norma diu que “se separen els prefixos o radicals d’un mot quan resulten evidents”, i no cal dir que l’evidència és més forta en català que en castellà. 

L’evidència era total en la grafia proposada per Fabra, cap-i-cua, amb dubtosa coherència: també escrivia coliflor o allioli. L’actual ortografia entén que aquests compostos només mantenen els guionets quan “l’aglutinació desfiguraria la fesomia dels components”. Un criteri prou subjectiu perquè ara tinguem vetesifils al costat de plats-i-olles. (Per cert, que ja seria hora que el DIEC els considerés –abans que desapareguin del tot– noms de botigues i no només –com ara– noms de persones.) 

Però el més sorprenent, per a mi, de capicua –una xifra que es llegeix igual del dret que del revés– és que ha creat un derivat popular, capicuar, que cap diccionari recull perquè ja recull un verb amb el mateix sentit: capicular. Fent un petit sondeig constato que som molts els que entenem i diem capicuar i pocs el que dirien capicular. No resulta estrany tenint en compte l’exemple que ens donen molts diccionaris: “Posa les sardines capiculades: te n’hi cabran més”. Jo i molts aquí diríem capicuades: ¿les sardines tenen cul? Potser es podria admetre capicuar al costat de capicular, un terme més apropiat si parlem de persones o, sobretot, d’ampolles en un celler, i que segons els diccionaris també vol dir: “Colpejar damunt un taulell un conjunt de fulls per igualar-los”

stats