Amb la mateixa emoció que vaig anar pel carrer amb un llibre a la mà, també hi havia caminat portant un disc. La fam de menjar de la meva família l'havia heretat jo com a fam de cultura. Encara que quan es tractava de Tolkien o de rock, se'n deia contracultura. Però la contracultura no existeix, ja que el que no és cultura és incultura.

Als anys 70, el grup anglès Camel s'havia inspirat en El senyor dels anells per escriure una cançó que surt al seu segon disc. També en aquells dies, en aquelles illes Britàniques, Rick Wakeman va compondre el seu primer disc en solitari, The six wives of Henry VIII, després de llegir un llibre sobre aquest dèspota del poliamor. Era la gent del rock progressiu, amb la flauta i el Mellotron van aplegar l'Edat Mitjana i el cosmos. Feien una música malenconiosa i punyent. Per al següent disc, els membres de Camel van repassar els seus llibres favorits, i així el teclista Peter Bardens va suggerir dedicar-lo sencer a Siddharta o a El llop estepari, tots dos de Hermann Hesse; però va ser escollida la proposta del baixista, Doug Ferguson: un relat de Paul Gallico que es diu The Snow Goose (traduït al castellà com La gansa blanca per Lídia Bayona Mons, i editat per Obelisco l'any 2007, amb il·lustracions d'Angela Barrett). Aquest disc és dels més aclamats de la banda, es diu Music inspired by The Snow Goose i va aparèixer l'any 1975.

El relat, però, havia sortit l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial. El protagonista (encara que tot el simbolisme se l'emporti l'oca blanca del títol) és un geperut solitari que viu en un far, i que mor heroicament durant l'evacuació de Dunkerque. Té 27 anys, com Ferguson quan va enregistrar el disc. Sentint-lo, podem escoltar les maresmes d'Essex, l'oca caminant coixa i les anades i tornades de la barca salvant els soldats de Dunkerque. El conte i el disc es troben plens d'idealisme. Potser tot l'idealisme d'aquesta generació de hippies, de progres de cabells llargs i de cançons llargues, és fill de les històries d'abnegació i generositat que de petits sentien als seus pares quan parlaven de la guerra. John Lennon va néixer sota un bombardeig. Eren sempre relats ben tristos. Aquella generació va arrossegar la ferida més antiga del món. I amb ella va plasmar la seva cultura. El rock.