08/04/2022

Breu història del segle XXI

2 min
Edgar Morin  I l’ètica de la comprensió

BarcelonaEl que no és imatge és veu, i entretant la realitat persisteix en la seva llunyania. Sembla que ens hi apropem amb les nostres veus, els nostres comentaris, les petites converses telefòniques, quan diem com de passada: "Has vist quina barbaritat a Ucraïna? La gent morta pels carrers..." Quan un encara no ha tocat fons, la realitat és abans el que li passa a qui ja es troba dins del pou. Perquè el dolor resulta més veritable que la felicitat. La prova és que dura més. El patiment pot instal·lar-se en una persona, o una comunitat, sense indici que en algun moment arribi a la seva fi. El goig, però, amb prou feines roman el que triguem a assabentar-nos que ha arribat. O potser no és ben bé així i succeeix que la crueltat no és eterna, tan sols que sempre hi és. Aquesta idea volta tenaçment el llibre d'Edgar Morin Breve historia de la barbarie en Occidente (Paidós, 2009). No és que la nostra barbàrie pugui explicar-se en un tancar i obrir d'ulls (malgrat que consisteixi sobretot a tancar els ulls); la presenta breument perquè és molt senzill de comprendre. Així i tot, la brevetat històrica no és cap assumpte que afecti aquest pensador. El juliol celebrarà el 101è aniversari. Pertany a la casa dels intel·lectuals europeus de llarga durada, com també va ser-ho Ernst Jünger , que va morir un mes abans de fer 103 anys. Cadascú, amb la seva longevitat, més aviat que una França i una Alemanya sòlides, destinades a ser per sempre el cor d'Europa, representa una memòria que s'extingeix, víctima un cop i un altre de l'etern retorn de la barbàrie. El llibre de Morin recull tres conferències que va fer l'any 2005 a París, a la Bibliothèque Nationale François Mitterrand. Mostra l'enllestit segle XX com una culminació de totes les barbàries de l'Europa moderna, començant per l'expulsió dels jueus d'Espanya el 1492. Però al mateix temps recorda que també Europa ha creat antídots contra la barbàrie, com ara l'humanisme (nota d'actualitat, la filosofia és part de l'humanisme), l'universalisme i els drets humans. I afegeix que les víctimes de la barbàrie europea (dins i fora d'Europa) s'han aixecat esperançades per aquests ideals. Quan deixem de creure en els antídots, triomfa la barbàrie. És la breu història del segle XXI.