BarcelonaAquest any no m’he portat gaire bé. En primer lloc, no he parat de rondinar per les condicions econòmiques en què treballem els traductors i els escriptors. És terrible ser tan pesada, ja ho sé. Però encara que per culpa d’això m’escatimeu un regal o dos continuaré rondinant. En segon lloc, no he sigut prou generosa per donar frases de faixa a llibres que no m’han convençut del tot. I sí, ja ho sé, tots els llibres tenen alguna cosa bona i bé que l’hauria pogut dir, però no m’agrada dir veritats a mitges, així que encara que això em costi un altre regal, continuaré fent-ho. En tercer lloc, he prostituït les meves capacitats, que no són gaires ni gaire excepcionals, però tanmateix les he posat al servei d’aquells que m’han volgut i pogut pagar, per poc que fos, i he omplert espais que no mereixo en diaris, ràdios, televisions i festivals amb les meves idees mortes. En quart lloc, he publicat un llibre infantil i a sobre ho he fet amb orgull, sense escoltar les veus sense cara que menystenen la literatura infantil. En cinquè lloc, m’he queixat d’un munt de coses com una desagraïda: del català pobre que parlem i escrivim, de la indústria editorial que sobrepublica i inunda el mercat de porqueries (i també de coses bones), dels periodistes que no fan bé la seva feina, de la mirada masculina que encara ho impregna tot (personatges, trames, llibres), de l’abús de les convencions en la ficció, etcètera. En sisè lloc, quan algunes persones m’han deixat llegir textos seus, els he dit el que en pensava sense observar la hipocresia que mana dir que ho han fet tot meravellosament. En setè lloc, no em penedeixo de res de tot això.

Malgrat totes aquestes faltes públiques i notòries, malgrat la meva voluntat de reincidir-hi sempre que pugui, malgrat la meva manca de penediment, servo encara l’esperança que ses majestats seran misericordioses i em deixaran algun regalet al peu de l’arbre, de manera que a continuació els deixo una llista desordenada i no exhaustiva per si s’han quedat sense idees.

Voldria que la gent llegís més (em conformo amb un llibre de mitjana al mes: no demano tant). Voldria que la gent llegís millor (perdoneu-me l’arrogància de demanar que llegeixin com jo vull). Voldria que tots escrivíssim menys i que tots escrivíssim millor. O potser no tots, però sí la majoria (m’hi incloc). Voldria que els professors de llengua i literatura del sistema educatiu fossin uns bojos entusiastes que encomanessin a la canalla el vici de llegir, i que aprofitessin més el programa Lletres a les aules que els permet convidar autors a les escoles i instituts. Voldria un marc educatiu que fomentés la lectura en lloc de retallar-la. Voldria que la gent no rondinés pel preu dels llibres mentre porten vambes i perfums i mòbils molt per sobre del seu poder adquisitiu. Potser resulta que voldria que els llibres fossin un símbol d’estatus com ho és un iPhone. Voldria arrencar el ressentiment del sistema literari català i que tots féssim més pinya. Voldria que els editors fossin més exigents i publiquessin menys (en especial, els grups grans). Voldria que les faixes i els blurbs a demanda desapareguessin. Voldria que la literatura catalana conquerís el mercat internacional. Voldria que la literatura anglosaxona no estigués sobredimensionada en tots els mercats no anglosaxons (és a dir: voldria que els editors parlessin més idiomes o es refiessin més de les persones que els parlen). Voldria que els personatges femenins de les ficcions no tinguessin tan sovint el seu centre narratiu en la vagina (en el fet de poder ser o haver sigut fecundades, violades, follades). Voldria que les biblioteques continuessin sent un lloc important. Voldria que el conte fos un gènere més estimat i llegit. Voldria que la llengua catalana deixés d’arronsar-se, que els seus parlants deixessin d’estar acomplexats, que les institucions normatives fossin una mica més àgils i obertes per tal d’ajudar una mica la gent a no tenir la sensació que el català correcte és una quimera. Voldria que cap catalanoparlant llegís en castellà un llibre que hagi sigut escrit originàriament en català. Voldria que els llibres de més de quatre-centes pàgines no fessin por als lectors. Voldria que els jurats dels premis estiguessin més ben pagats (o en alguns casos: que almenys els paguessin alguna cosa). Voldria que més autors poguessin viure d’escriure. Voldria tenir prou diners per comprar-me tots els llibres que vull. I prou temps per llegir-los. Voldria haver-ho llegit tot. Voldria llegir millor. Voldria escriure millor.