BarcelonaAquesta setmana he guanyat el premi Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la infantil i estic que rebento de contenta. És improbable que us n’hàgiu assabentat. És improbable, però no estrany. Perquè la literatura infantil i juvenil (LIJ) és menystinguda de manera sistemàtica i se la tracta com un gènere menor.
Sovint es diu que cal treballar perquè la canalla integri l’hàbit lector ja que, al capdavall, són els lectors del futur. I vet aquí el primer error. La canalla no són els lectors del futur. Són els lectors del present. Dir-ho de l’altra manera és un indicatiu més de fins a quin punt es considera que la LIJ és només un ritu de pas que cal deixar enrere com abans millor per tal d’arribar a la Veritable Literatura Adulta (en endavant, VLA).
És ben curiós que la LIJ es consideri una literatura de segona. Per exemple, perquè les xifres revelen que al nostre país la LIJ no ha parat de créixer des del 2015, i això malgrat la clatellada que ha suposat la política de socialització dels llibres a les escoles, cada vegada més estesa (i sens dubte necessària en els llibres de text, però més discutible en els llibres de lectura). O perquè al costat de les vendes (irrisòries) de la majoria dels llibres de VLA, la LIJ de vegades ven barbaritats sense que ningú se n’assabenti; em ve al cap, per exemple, l’èxit de Rocio Bonilla, les nou edicions de La festa d’aniversari d’Anna Manso, els cinc llibres de Maite Carranza que sumen més de 100.000 exemplars venuts cadascun o Invisible, d’Eloy Moreno, amb mig milió d’exemplars venuts i traduït a divuit idiomes. O perquè, què coi, hi ha un munt d’autors brillantíssims i admirats de LIJ com ara Roald Dahl, Michael Ende, Astrid Lindgren i J.K. Rowling que han creat universos irrepetibles i als quals molts autors de VLA no els arriben ni a la sola de la sabata.
Però la cosa no s’atura en el món de la novel·la, ni molt menys. Hi ha àlbums il·lustrats pels quals tinc veritable devoció, perquè són llibres intel·ligents, plens d’humor i també de reflexions filosòfiques sobre la vida. Penso, per exemple, en la sèrie sobre Pomelo, de Ramona Bâdescu i Benjamin Chaud, en qualsevol dels llibres meravellosos de Shinsuke Yoshitake o en La visita, d’Anna Font i Núria Figueres.
Tots els que tenim fills sabem que la LIJ és també un camp de mines. Al costat d’obres meravelloses, hi ha llibres infames que són una farsa, un refregit de convencions i temes que, se suposa, interessen als joves (un altre dia ja parlarem de la necessitat, o no, de segregar LIJ i VLA). Per no parlar de tots els llibres amb vocació pedagògica fins a la nàusea: recordo un molt bon article de Tina Vallès a VilaWeb que també es queixava de la deriva educacional del mercat de la LIJ i reivindicava una literatura que no servís ni per deixar de fer-se pipi al llit ni per educar en emocions, sinó per gaudir-ne.
Adreçar-se als infants i joves com a éssers intel·ligents
Em sento molt agraïda a tots els que escriuen (i il·lustren) la LIJ amb un rigor extrem, exigint-se el màxim i, sobretot, adreçant-se als infants i joves com a éssers intel·ligents, i no amb la condescendència amb què ho fan alguns altres. No oblidaré mai el fervor amb què el meu fill petit va llegir El senyor Bello i l'elixir blau, de Paul Maar, ni la manera com la meva filla s’aferrava a Thornhill, de Pam Smy, que deu haver llegit deu vegades, ni com el gran em demanava que li tornés a llegir alguna de les meravelles d’Arnold Lobel. No ho oblidaré. Ells segur que tampoc.
I, tanmateix, malgrat tota la importància que té la LIJ per crear l’hàbit lector i obrir els caps a realitats alternatives, malgrat tot el volum de negoci que genera, malgrat els records inesborrables que ens ha deixat a molts, resulta que no se’n parla (als mitjans ocupa sempre un lloc marginal) ni se'n valoren els autors. Tampoc no es premia com cal. Hi ha principalment tres grans premis a obra publicada de LIJ en català: el Llibreter i el Serra d’Or, que donen projecció però que no tenen dotació econòmica, i els premis de l’IBBY, amb dues categories, l’Atrapallibres per a literatura infantil i el Protagonista Jove per a literatura juvenil. Aquests dos premis, però, tenen l’inconvenient (gros) que posen en un mateix sac la literatura escrita en català i la traduïda: ¿us imagineu un Crexells o un Òmnium o un Finestres o un Serra d’Or on els autors d’aquí competíssim amb els de fora? Exacte, delirant.
D’aquí a quatre anys, Barcelona serà la seu del congrés de LIJ més important del món, l’IBBY World Congress 2028. Aviam si aprofitem l’oportunitat per aprendre a estimar-nos una mica la LIJ en general i la LIJ en català en particular.
