BarcelonaSón les aranyes les que fan aquest soroll. Els metges en diuen acúfens. És com portar un diapasó a dins del cap. De fet, un investigador va proposar que aquest brunzit inexplicable i persistent podria resultar d'haver sentit durant molt de temps un diapasó. Potser hi ha un contagi dels sons, que es transmet dels objectes als humans. No és que les coses ens parlin, sinó que parlen entre elles. Encara més, existeix una literatura dels animals, una escriptura de les plantes. La geolingüística estudia precisament això: les llengües de les comunitats tant vivents com no vivents.

Però la geolingüística constitueix només una de les tres extraordinàries disciplines que integren aquest llibre ple de misteri, aquest assaig de ciència-ficció que es diu Autobiographie d'un poulpe, obra de la filòsofa belga Vinciane Despret (Actes Sud, 2021). Així, tenim també la therolingüística, terme que va idear la reconeguda escriptora Ursula K. Le Guin. Justament és dins d'aquesta categoria on s'investiga la producció escrita dels animals i de les plantes, que adopta formes literàries inèdites, ben lluny d'allò que els humans anomenem novel·la, relat...

L'apartat dedicat a la criatura que dona títol al llibre, el pop, relata el cas d'uns pescadors de les calanques de la Costa Blava que van trobar unes deixalles de ceràmica que mostraven fragments d'una escriptura desconeguda. La tinta utilitzada semblava la d'un pop (no pas d'un calamar), i tots els textos, a priori, podrien ser obra d'un únic autor, encara que s'advertien variacions cal·ligràfiques entre els fragments. Hauria de ser un músic invident qui, fa quaranta anys, veiés una vida secreta a la natura al marge de la intel·ligència humana. Tot seguidor de Stevie Wonder sap que els seus discos parlen de la vida secreta de les plantes, de visions interiors i de la música del cervell. La tercera disciplina que sustenta aquest treball de Vinciane Despret és la theroarquitectura, que estudia els animals com arquitectes simbòlics, des dels ruscs de les abelles fins a la femta cúbica del wombat. Al capítol dedicat a la recerca sobre els acúfens, l'autora explica que el que sentim és la comunicació entre les aranyes de certa espècie. Això també ho va veure un altre músic, que es deia David Bowie.